La Cala del Moraig
La Universitat d’Alacant, la Sociedad Geológica i altres institucions han celebrat Geología 11 – Alacant a la Cala del Moriag de la localitat del Poble Nou de Benitatxell (la Marina Alta) amb un gran èxit d’organitzió i de participació.
En aquesta activitat els organitzadors han donat a cada participant un quadern d’on destaque el següent:
La Cala del Moraig: una història de més de 100 milions d’anys
I . La Mar de Tetis (entre 110 i 24 milions d’anys)
La Mar de Tetis
Fa, aproximadament, 110 m.a. tota la regió era coberta per una mar poc profunda anomenada Mar de Tetis on anaren dipositant-se sediments marins.
II. El plegament de les roques i la formació del relleu del Puig de la Llorença (entre 24 i 12 milions d’anys)
Serra de la Llorença
La placa Mesomediterrània – situada a Còrsega i Sardenya – es desplaçà cap a Ibèria i provocà el plegament de les roques sedimentàries del fons de la Mar de Tetis. Un d’aquests plecs és l’actual Serra de la Llorença.
III. La formació dels penya-segats de la costa (entre 15 i 10 milions d’anys)
Penya-segats de Benitatxell i Xàbia
Es produí una separació entre Àfrica, les Illes Balears i la península Ibèrica. Això provocà la formació de falles importants que hi ha a la vora del litoral, en forma de penya-segats.
IV. L’escultura de la costa (entre 8 milions d’anys i l’acualitat)
Línia de la costa del Moraig cap al Cap de La Nau
Des de fa 8 m.a. fins a l’actualitat hi ha hagut poca deformació de les roques, però l’erosió de la pluja ha format barrancs; i l’aigua de la mar i el vent han modelat la línia de la costa.
1.- LA MAR DE TETIS “CRETACI“
Penya-segats i Cala del Moraig
Entre 110 i 25 m.a. es dipositen una sèrie de roques sedimentàries al fons poc profund le la Mar de Tetis. A la Cala del Moraig hi ha 3 conjunts de roques. Des del nivell de la mar cap amunt hi ha calcarenites o arenisques calcàries, margues i margocalcàries i, calcàries i calcarenites grises.
2.- ELS HABITANTS DE LA MAR DE TETIS “CRETACI”
Orbitolines sobre margues
En aquella mar d’aigües someres (a uns 25º de latitud) vivien diversos animals marins. Cal destacar les orbitolines la forma de les quals sembla un barret xinés i d’un a dos centímetres de diàmetre. Es poden observar sobre les margues.
Rudista sobre calcària
També hi vivien els rudistes que eren mol·luscos bivalves, la més gran fixada al fons marí. Es poden observar a les roques calcàries.
3.- COM ES FORMAREN LES COVES DE LA SERRA DE LA LLORRENÇA?
Cova dels Arcs
Les coves es formen a la roca calcària. L’aigua de la pluja, rica en CO2, dissol la roca calcària i allibera carbonat de calci i forma colades o flowstones que tapissen les parets o el sòl i estalactites que pengen del sostre de la cavitat.
4.- LA FORMACIÓ DE LA MAR MEDITERRÀNIA
A la nostra costa es desenvolupà entre fa 15 i 10 m.a. Es va produir una extensió de la litosfera, cosa que produí un conjunt de falles responsables dels penya-segats i de la falla del Moraig. D’aquesta manera la Mar Mediterrània es va fer més profunda.
5.- SURGÈNCIES D’AIGÜES SUBTERRÀNIES A LA MAR: EL RIU BLANC
Il·lustració del Riu Blanc a la desembocadura per la Cova del Moraig
El Riu Blanc és una surgència d’aigua subterrània a la Cova del Moraig. És la principal descàrrega d’aigua de l’aqüífer Depressió de Benissa, amb cabals que de vegades superen els 1.000 l/s. També, es produeixen entrades de l’aigua de la mar de més de 10 km cap a l’interior.
6.- COM S’HA FORMAT LA PLATJA DEL MORAIG?
Platja del Moraig
La costa amb penya-segats està plena d’entrants. Aquests afavoreixen l’acumulació de sediments i la formació de cales d’extensió petita. Una d’aquestes és la platja del Moraig. Els sediments s’acumulen pel fenomen de la refracció de les ones. Aquestes, a l’acostar-se a la línia de la costa, s’arquegen i s’adapten a la forma de la costa. Aquesta adaptació origina una dissipació de l’energia al repartir-se en major extensió, amb la qual cosa les partícules transportades per les ones no se sosté i es depositen. Com el pendent de la platja té una inclinació major de 15º es deposita grava i no arena.
