“Notícies d’In” és un portal destinat a la divulgació de la ciència i de la tecnologia. La miopia: mites i fets; Els bolis no funcionen a l’espai: realitat o llegenda urbana?; Per què vull que la meua filla siga hacker?; La psicologia, la ciència i el suposat distanciament; La sorprenent joventut del primer ocell i la primera flor; Quan hem de donar crèdit a una notícia sobre ciència?

Tots aquest són temes que podem trobar-hi. “Notícies d’In” vol ser una tribuna d’informació, de debat i d’opinió sobre qüestions relacionades amb la ciència i la tecnologia. A més de notícies, s’hi publiquen articles d’opinió diaris i un agregador de blocs científics, “Planeta In”.

La Cala del Moraig

La Universitat d’Alacant, la Sociedad Geológica i altres institucions han celebrat Geología 11 – Alacant a la Cala del Moriag de la localitat del Poble Nou de Benitatxell (la Marina Alta) amb un gran èxit d’organitzió i de participació.

En aquesta activitat els organitzadors han donat a cada participant un quadern d’on destaque el següent:

La Cala del Moraig: una història de més de 100 milions d’anys

I . La Mar de Tetis (entre 110 i 24 milions d’anys)

La Mar de Tetis

Fa, aproximadament, 110 m.a. tota la regió era coberta per una mar poc profunda anomenada Mar de Tetis on anaren dipositant-se sediments marins.

II. El plegament de les roques i la formació del relleu del Puig de la Llorença (entre 24 i 12 milions d’anys)

Serra de la Llorença

La placa Mesomediterrània – situada a Còrsega i Sardenya – es desplaçà cap a Ibèria i provocà el plegament de les roques sedimentàries del fons de la Mar de Tetis. Un d’aquests plecs és l’actual Serra de la Llorença.

III. La formació dels penya-segats de la costa (entre 15 i 10 milions d’anys)

Penya-segats de Benitatxell i Xàbia

Es produí una separació entre Àfrica, les Illes Balears i la península Ibèrica. Això provocà la formació de falles importants que hi ha a la vora del litoral, en forma de penya-segats.

IV. L’escultura de la costa (entre 8 milions d’anys i l’acualitat)

Línia de la costa del Moraig cap al Cap de La Nau

Des de fa 8 m.a. fins a l’actualitat hi ha hagut poca deformació de les roques, però l’erosió de la pluja ha format barrancs; i l’aigua de la mar i el vent han modelat la línia de la costa.

1.- LA MAR DE TETIS “CRETACI“

Penya-segats i Cala del Moraig

Entre 110 i 25 m.a. es dipositen una sèrie de roques sedimentàries al fons poc profund le la Mar de Tetis. A la Cala del Moraig hi ha 3 conjunts de roques. Des del nivell de la mar cap amunt hi ha calcarenites o arenisques calcàries, margues i margocalcàries i, calcàries i calcarenites grises.

2.- ELS HABITANTS DE LA MAR DE TETIS “CRETACI”

Orbitolines sobre margues

En aquella mar d’aigües someres (a uns 25º de latitud) vivien diversos animals marins. Cal destacar les orbitolines la forma de les quals sembla un barret xinés i d’un a dos centímetres de diàmetre. Es poden observar sobre les margues.

Rudista sobre calcària

També hi vivien els rudistes que eren mol·luscos bivalves, la més gran fixada al fons marí. Es poden observar a les roques calcàries.

3.- COM ES FORMAREN LES COVES DE LA SERRA DE LA LLORRENÇA?

Cova dels Arcs

Les coves es formen a la roca calcària. L’aigua de la pluja, rica en CO2, dissol la roca calcària i allibera carbonat de calci i forma colades o flowstones que tapissen les parets o el sòl i  estalactites que pengen del sostre de la cavitat.

4.- LA FORMACIÓ DE LA MAR MEDITERRÀNIA

A la nostra costa es desenvolupà entre fa 15 i 10 m.a. Es va produir una extensió de la litosfera, cosa que produí un conjunt de falles responsables dels penya-segats i de la falla del Moraig. D’aquesta manera la Mar Mediterrània es va fer més profunda.

5.- SURGÈNCIES D’AIGÜES SUBTERRÀNIES A LA MAR: EL RIU BLANC

Il·lustració del Riu Blanc a la desembocadura per la Cova del Moraig

El Riu Blanc és una surgència d’aigua subterrània a la Cova del Moraig. És la principal descàrrega d’aigua de l’aqüífer Depressió de Benissa, amb cabals que de vegades superen els 1.000 l/s. També, es produeixen entrades de l’aigua de la mar de més de 10 km cap a l’interior.

6.- COM S’HA FORMAT LA PLATJA DEL MORAIG?

Platja del Moraig

La costa amb penya-segats està plena d’entrants. Aquests afavoreixen l’acumulació de sediments i la formació de cales d’extensió petita. Una d’aquestes és la platja del Moraig. Els sediments s’acumulen pel fenomen de la refracció de les ones. Aquestes, a l’acostar-se a la línia de la costa, s’arquegen i s’adapten a la forma de la costa. Aquesta adaptació origina una dissipació de l’energia al repartir-se en major extensió, amb la qual cosa les partícules transportades per les ones no se sosté i es depositen. Com el pendent de la platja té una inclinació major de 15º es deposita grava i no arena.

Actualment a la costa valenciana hi ha cinc reserves marines.

L'Illa de Tabarca

L’Illa de Tabarca

La Serra Gelada

La Serra Gelada

El Montgó i el Cap de Sant Antoni

El Montgó i el Cap de Sant Antoni

Les Illes Columbretes

Les Illes Columbretes

La Serra d'Irta

La Serra d’Irta

Moviment de rotació

Moviment de translació

Al mateix temps, el Sol – que no està quiet – es mou al voltant de la Via Làctia a uns 220 km/s (792.000 km/h) i la Terra l’acompanya en el seu viatge.

Gavià argentat

El gavià argentat és molt abundant. Es tracta d’una gavina gran i molt potent, amb un mantell gris pàl·lid els adults – els juvenils, bruns – i les potes grogues. L’extrem de les ales és blanc i negre i el bec, groc, té una petita taca roja a la punta. Després d’haver abandonat els seus hàbits i hàbitats originals, l’espècie s’alimenta de quasi qualsevol cosa comestible: és assídua dels abocadors d’escombraries.

Recull fotogràfic i característiques del gavià argentat.

Gavina riallera a la primavera i a l'estiu

Gavina riallera a l'hivern

La gavina vulgar o riallera és una petitesa. Més àgil i estilitzada, s’identifica fàcilment pel seu plomatge – a la primavera i a l’estiu presenta una caputxa negra, ben visible, que a l’hivern quedarà reduïda a un parell de taquetes vora l’ull. Destaca la vora blanca de les ales amb un ribet negre. Arriben a l’octubre (amb el cap blanc i el bec taronja) provinents del nord d’Europa i se’n van el mes de març (amb el cap fosc i el bec roig); encara que és present durant tot l’any.

Recull fotogràfic i característiques de la gavina riallera.

De la resta d’espècies cal destacar-ne la gavina capblanca, la gavina corsa iel gavià fosc.

Gavina capblanca

Gavina corsa

Gavià fosc

Més informació a ASTROBANYOLES i a l’Observatori Astronòmic de València.

La fotosíntesi artificial és un camp d’investigació amb la finalitat de produir i emmagatzemar energia. Intenta imitar la fotosíntesi natural de les plantes per tal de convertir el diòxid de carboni de l’aire en un combustible útil. Per tant, es tracta d’una aplicació nova de l’energia solar que utilitza l’energia del Sol directament en processos químics. Tanmateix, el procés és tan complex que al laboratori és difícil d’aconseguir i que després a la pràctica siga rendible econòmicament. Si s’aconseguira obindríem energia eficient per sempre i sense produdir contaminació.

A més, actualment la fotosíntesi artificial ja s’està aplicant per curar càncers localitzats de pell i en llocs accessibles. Si vols més informació sobre aquest tema pots consultar el programa de Redes “Luz y oxígeno para curar”, on trobaràs el vídeo i l’entrevista per escrit. També, aquest bloc.

Una novel·la relacionada amb la fotosíntesi artificial és “Solar”. Un físic egoista, infidel i que utilitza les investigacions d’un altre científic per beneficiar-se.

A la pàgina del Instituto Geográfico Nacional pots seguir els moviments sísmics dels 10 dies últims a l’àrea de la Península Ibérica i de les Illes Canàries.

La Universitat d’Alacant també té una Unitat de Registre Sísmic on detecta els moviments sísmic a Múrcia i a les comarques centrals i del sud valencianes.

A més, l’Institut Geològic de Catalunya ofereix dades d’una zona d’Aragó i de tot Catalunya.

En el marc internacional pots consultar aquest servei d’informació sísmica.

La Via Làctia sobre Tenerife

A la matinada, cap a l’est, poc abans de l’eixida del Sol, Venus estarà present aquest mes.  Caldrà esperar a la segona quinzena del mes per veure uns altres planetes. Durant els últims dies del mes quan Júpiter, Mart, Venus i Mercuri es veuran agrupats formant una gran concentració de planetes a la qual s’ajuntarà la Lluna els dies 30 d’abril i l’1 de maig. Cal no perdre’s aquest espectacle celeste.

A la nit

Saturn serà el planeta principal del mes d’abril, ben visible en la constel·lació de Virgo cap a l’est ja des de la posta del Sol.  El dia 3 d’abril es trobarà en oposició al Sol, és a dir, que el planeta estarà alineat amb la Terra i el Sol, el nostre planeta serà al mig. Això vol dir que es podrà veure durant tota la nit i que es troba a una distància mínima de la Terra, la qual cosa afavoreix la seua observació telescòpica.

Al tardet

No hi ha cap planeta visible.

La Lluna

La Lluna serà nova el dia 3 d’abril,  l’11 la veurem com a quart creixent . El dia 17 d’abril, farà el ple i el 24 d’abril la tindrem com a quart minvant.

Curiositats

Finalment la nau Messenger de la NASA es va posar en òrbita al voltant de Mercuri el 18 de març. Ja han començat a arribar-nos fotografies magnífiques. Llençat el 2004, el seu viatge complex pel sistema solar interior l’ha dut a sobrevolar la Terra, Venus i Mercuri.

Més informació a ASTROBANYOLES, a Pols d’estels i a l’Observatori Astronòmic de València.

Foto: APOD

Té molta gràcia i vitalitat aquesta il·lustració.

En connectar-me a internet tinc com a pàgina d’inici el cercador Google. Mira, se n’han recordat de la Química!, i en concret del químic Robert Bunsen. Se’l coneix pel cremador Bunsen i ara se celebra els 200 anys del seu naixement.