Una infografia exposa els animals que més persones maten anualment. Si ens pregunten quin és l’animal que més persones mata, sabríem contestar-ho correctament? El lleó, el tauró, els cocodrils? Moltes vegades tenim una idea prèvia errònia. Per què no en aquest cas? Per això hem d’anar sempre a les fonts adequades (al peu de la infografia teniu les referències).

 

Com veieu els mosquits -i no són animals massa grans- maten cada any 725.000 persones. En  una segona posició molt distingida, amb  475.000 de morts, l’ocupem les persones: no necessitem ningú per matar-nos els uns als altres.

A moltíssima més distància vénen -i per aquests ordre- les serps, els gossos, la mosca tse-tse i el paràsit (el Trypanosoma cruzi), el cuc aplanat (Schistosoma mansoni), cucs redons paràsits (Ascaris), la tènia, cocodrils, hipopòtams, elefants, lleons, llops i taurons.

CONFERÈNCIA: MATEMÁTICAS Y MEDIOS DE COMUNICACIÓN

DATA: El divendres 9 de maig de 2014

LLOC: Casa de Cultura- Xàbia

HORA: 20 h

FERNANDO CORBALÁN. Professor d’Educació Secundària. 

 
FernandoCorbalan
Farem una reflexió sobre la importància dels mitjans en la nostra societat i les seues relacions amb les matemàtiques, explorant les maneres en què apareixen les matemàtiques i els professionals d’aquests. Ens aturarem en quins són els mitjans més seguits al nostre país (en premsa, ràdio, televisió i Internet), així com les maneres de mesurar-ho. I abordarem les grans zones de contacte: els nombres, les gràfiques i l’estadística i l’atzar (com una aproximació breu a la publicitat).
Més informació:
• • • •
• • • •
Enviat per: Llidó | 3 maig 2014

Geolodía 2014

Què és Geolodía?

Geolodía és un dia de divulgació de la Geologia a fi d’acostar aquesta disciplina als ciutadans. Es tracta d’una activitat de camp, gratuïta, sense inscripció i el participant decideix la manera de realitzar-la.

En aquesta jornada participen monitors (professors universitaris i de secundària, alumnes universitaris de geologia, empreses,…) que realitzen explicacions divulgatives a diferents llocs d’un itinerari geològic.

DEMARCACIÓ D’ALACANT

Edició 2014 – Oriola – 11 de maig

OPCIÓ A: ITINERARI CREU DE LA MOLA – BARRANC DE LES MINES

OPCIÓ B: ITINERARI DEL CABEÇÓ DE SANT MIQUEL

S’han realitzat les edicions següents:

2008Serra Gelada: des de terra; des de la mar

2009Serra d’Aitana

2010Ciutat d’Alacant

2011Cala del Moraig del Poble Nou de Benitatxell

2012El Cabeçó de la Sal de Pinós

2013Escull de coralls de Santa Pola

DEMARCACIÓ DE VALÈNCIA

Edició 2014 – Gestalgar: Barranco de las Clochas; Xiva: Los Frailes de Oratillos – 11 de maig

DEMARCACIÓ DE CASTELLÓ

Edició 2014 – Almenara: Geologia i Palenotologia de “Els Estanys” – 11 de maig

MÉS DEMARCACIONS QUE REALITZEN GEOLODÍA 2014

Llistat de demarcacions on es realitzen activitats

 

 

Enviat per: Llidó | 3 maig 2014

El cel de Xàbia al maig de 2014

Posta de Sol i de Lluna a Brisbane. Apod.cat

Posta de Sol i de Lluna a Brisbane.
Apod.cat

• • • •

El cel de Xàbia al maig de 2014

Júpiter, visible -tocant a la seua fi: en acabar el mes ja estarà bastant a prop de l’horitzó oest - les primeres hores de la nit a la constel·lació dels Bessons. Al maig el planeta Saturn estarà en oposició, com Mart ho va estar-hi el mes passat; aquests seran els dos planetes més visibles. Mart, visible quasi tota la nit a la constel·lació de la Verge. Saturn, visible durant tota la nit a la constel·lació de la Balança.

Mercuri, visible la segona meitat del mes al tardet molt baix (oest), entre les llums del crepuscle. Venus, visible a la matinada entre les llums del crepuscle (est).

Urà, visible molt baix a la matinada la segona meitat del mes , entre les llums del crepuscle, a la constel·lació dels PeixosNeptú, visible molt baix a la matinada a la constel·lació d’Aquari.

A l’alba

Venus, visible entre els llums del crepuscle matutí.

El dia 5 -Urà (no visible a ull nu), Venus, i Neptú (no visible a ull nu- a les 04:45h

El dia 5 -Urà (no visible a ull nu), Venus, i Neptú (no visible a ull nu)- a les 04:45h

A la nit

Júpiter, visible a les primeres hores de la nit a Bessons.

Mart, visible quasi tota la nit a Verge, a prop de la seua estrella principal, Spica.

Saturn, visible durant tota la nit a la constel·lació de la Balança.

El dia 25 - mapa celeste: Saturn, Mart, Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 25 – mapa celeste: Saturn, Mart, Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 25 -Saturn i Mart- a les 19:30h

El dia 25 -Saturn i Mart- a les 19:30h

El dia 25 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 25 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

Al tardet

Mercuri, visible la segona meitat del mes al tardet molt baix. Al final de la primera quinzena es podrà veure durant uns 30 minuts després de la posta del Sol.

El dia 25 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 25 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

• • • •

La Lluna

QUART CREIXENT el dia 7 a les 3h 15m

LLUNA PLENA el dia 14 a les 19h 16m

QUART MINVANT el dia 21 a les 12h 59m

LLUNA NOVA el dia 28 a les 18h 40m

 

• • • •

El Sol

Coordenades de Xàbia: 38° 47′ 21″ N, 0° 9′ 47″ E [+] o [+]

Dia 05 - Eixida a les 04:57 GMT; Posta a les 18:55 GMT 

Durada del dia: 13 h 57 m 27 s  - Durada de la nit: 11:56 GMT

Dia 15 - Eixida a les 04:47 GMT ; Posta a les 19:04 GMT

Durada del dia: 14 h 16 m 53 s - Durada de la nit: 11:55 GMT

Dia 25 - Eixida a les 04:39 GMT; Posta a les 19:12 GMT

Durada del dia: 14 h 33 m 01 s - Durada de la nit: 11:56 GMT

• • • •

Curiositats

— — —

El dia 4 -després de la posta de Sol, Júpiter i la Lluna seran visualment molt a prop, a ponent.

El dia 4 -la Lluna i Júpiter molt a prop- a les 20h

El dia 4 -la Lluna i Júpiter molt a prop- a les 20h

— — —

El dia 10 -Saturn en oposició i acostament màxim a la Terra; el seu disc aconseguirà un diàmetre de 18.9″ i, a més, la inclinació dels seus anells ens facilitarà la seua observació: apunteu bé els telescopis i feu astrofotografies-.

El planeta dels anells es pot veure a primeres hores de la nit a ull nu com una de les estrelles més brillants (magnitud 1). Amb uns prismàtics normals, Saturn ja es veu millor de com ho veia Galileu. Encara que la potència siga baixa, el sistema d’anells es veu molt bé però amb potències mitjanes o altes es veuen nombrosos detalls, com l’ombra del planeta sobre els anells, l’ombra d’aquests sobre el planeta, la divisió de Cassini, les diferències d’intensitat entre els anells, la transparència de l’anell intern i, amb un bon telescopi, també la divisió d’Encke, en l’anell més extern. I a prop del planeta es mou sempre el satèl·lit Tità, l’únic del Sistema Solar que té atmosfera. Amb un telescopi mitjà es distingeixen bé quatre satèl·lits més.

Oposicions de Saturn: 2001-2029 Viquipèdia

Oposicions de Saturn: 2001-2029
Viquipèdia

— — —

El dia 11 -Saturn, Spica, la Lluna visualment a la vora de Mart, Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 11 -Mapa celeste: Saturn, la Lluna, Mart, Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 11

El dia 11 -Saturn- a les 19:30h

El dia 11 -Spica, la Lluna i Mart- a les 19:30h

El dia 11 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

— — —

El dia 13 la Lluna eixirà per davant de Saturn, mentres que el dia 14 passarà al revés. Això vol dir que Saturn s’ocultarà el dia 14 darrere de la Lluna però a les nostres antípodes.

El dia 13 -Saturn i la Lluna- a les 21:00h

El dia 13 -Saturn i la Lluna- a les 21h

El dia 14 -la Lluna i Saturn- a les 21h

El dia 14 -la Lluna plena i Saturn- a les 21h

— — —

El dia 14 -Lluna plena- a les 19:16h

Dia 14 -Lluna plena, Saturn i Mart- a les 19:16h

El dia 14 -Lluna plena, Saturn i Mart- a les 19:16h

Dia 14 -Júpiter i Mercuri- a les 19:16h

El dia 14 -Júpiter i Mercuri- a les 19:16h

— — —

El dia 25 -Venus visualment molt a prop de la Lluna, a l’horitzó de llevant.

El dia 25 -la Lluna i Venus visulament a prop, amb Urà- a les 4:30h

El dia 25 -la Lluna i Venus visulament a prop, amb Urà- a les 4:30h

— — —

• • • •

• • • •

Els cometes

Cometa 209/P LINEAR. Pluja d’estrelles (restes del cometa) fins a 200 meteors per minut, el dia 24: meteors abundants i especialment lents, per tant seran fàcils d’observar-los. [+]

• • • •

Els meteors

Eta-Aquàrids Notable radiant, actiu fins al 28 de maig amb un màxim el 6 de maig (AR 22h 32m, decl. -1º). ZHR pròxima a 55 meteors/hora. Sol presentar bòlids molt brillants amb esteles persistents. Visible poques hores abans de la matinada i desfavorablement situat per a observadors peninsulars. Associat al cometa Halley, igual que les Oriònides. [+]

• • • •

Fonts:

Més informació a Pols d’estels, a ASTROBANYOLES, a l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i a Your Sky.

Enviat per: Llidó | 19 abril 2014

Café i cafeïna

La bevedora de cafè, oli de l'any 1888 d'Ivana Kobilca al Museu Nacional de Ljubljana (Eslovènia).

La bevedora de cafè, oli de l’any 1888 d’Ivana Kobilca al Museu Nacional de Ljubljana (Eslovènia). Viquipèdia

El café és la beguda que s’obté del fruit i de les llavors d’un arbret del mateix nom. El cafè és la segona mercaderia més comercialitzada al món després del petroli. Les dues espècies cultivades són Coffea arabica (la qual proporciona el 75% de la producció mundial) i Coffea canefora (sinònim Coffea robusta). El conreu del café es troba molt desenvolupat a nombrosos països tropicals, especialment al Brasil, que acumula una mica més d’un terç de la producció mundial de café. Hi ha un major consum a països com a la Gran Bretanya, als EE UU i als països nòrdic.

Llavors de la planta del cafè en diversos estadis de maduresa.

Llavors de la planta del cafè en diversos estadis de maduresa. Viquipèdia

Quins components té el café?

Esquema molecular de la cafeïna (s'ometen alguns àtoms de carboni i d'hidrogen)

Esquema molecular de la cafeïna (s’ometen alguns àtoms de carboni i d’hidrogen)

El café que prenem és una infusió que conté cafeïna, petites quantitats de vitamines i d’alguns elements químics (sals minerals: potassisodicalcimagnesi; àcids orgànics: cafeilquínics o clorogènics; també conté trigonelina, que es transforma en amida nicotínica durant el període de torrefacció; i cafeïna).

La cafeïna pren noms diversos segons la procedència d’extracció: teïna, mateïna, guanina,…

La concentració de cafeïna al café pot variar en funció del país en què es consumeix, en general aquesta és de 50-55 mg per cada 100 g de café. Això significa que cada café (torrat mòlt) que prenem (150g) conté uns 80 mg de cafeïna de mitjana; del café instantani és de 60 mg; i del café descafeinat, de 3 mg.

Quins efectes produeix la cafeïna en les persones?

L’únic ingredient del café al qual se li atribueix el fet de modificar el comportament de les persones és la cafeïna. La cafeïna és una droga psicoactiva i estimulant. Una droga psicoactiva és una agent químic que actua sobre el sistema nerviós central i que té com a conseqüència alguns canvis en la percepció, l’ànim, l’estat de consciència i el comportament. Un estimulant és una droga que augmenta els nivells d’activitat motriu i cognitiva, reforça la vigilància i els estats d’alerta i d’atenció  i disminueix el temps de reacció.

Com actua la cafeïna?

La cafeïna bloqueja els receptors d’adenosina. L’adenosina és un neurotransmissor que  té efectes sedants i inhibidors sobre l’activitat neuronal. Aquests efectes fan que augmente la son. Com la cafeïna fa que no passe el nivell adequat d’adenosina d’una neurona a l’altra perquè en aquesta no funcionen bé els receptors, provoca una disminució de la son.

La cafeïna estimula la secreció d’adrenalina a la sang. L’adrenalina és una hormona que segreguen les glàndules suprarenals a la sang en situacions d’alerta o d’emergència. Això explica per què quan prenem café tenim més atenció, alerta i capacitat de resoldre problemes.

Quins aspectes positius té la cafeïna en l’organisme?

• Millora l’estat d’alerta, l’atenció, la concentració i la capacitat per resoldre problemes, així com disminueix el temps de reacció.

• Augmenta la resistència i el rendiment en els esports, així com la recuperació després de fer-ne.

• Disminueix la fatiga temporalment.
• Estimula l’organisme a oxidar grasses quan es fa esport, doncs fa que augmente la concentració d’àcids grassos en la sang.
• Estimula el cor i l’aparell circulatori (augmenta la pressió sanguínia  temporalment, dilata les venes, augmenta la freqüència cardíaca…),
l’aparell respiratori i el sistema nerviós.
• Estimula el còrtex del cervell i el tronc del cervell del sistema nerviós, fet que fa que augmente la intensitat mental.
• Et fa sentir millor, més feliç, més energètic, amb major estat d’alerta i més sociabilitat.
• Disminueix la son.

Quins aspectes negatius té la cafeïna en l’organisme?

• La cafeïna és una droga i, per tant, crea addicció. De fet, la cafeïna és una de les tres drogues que afecten l’humor més utilitzades en el món, juntament amb la nicotina i l’alcohol.

• Fa un efecte semblant a l’estrés en l’organisme.

• La cafeïna comença els seus efectes a l’organisme humà entre 15 i 30 minuts després del seu consum.  No s’elimina completament de l’organisme fins al cap de moltes hores (entre 4 i 8, depenent de la persona).
• Pot irritar l’estómac (fa que augmente la secreció de sucs gàstrics).
• Fa que la digestió dels aliments siga menys efectiva (relaxa els músculs del sistema intestinal).
• Si es pren en excés, pot produir efecte diürètic (provoca la pèrdua d’aigua i sodi mitjançant l’orina).
• Provoca “baixons”, fatiga, al cap d’una estona. Quan “passen els efectes” de la cafeïna s’acaba també l’estat d’alerta i la “vitalitat” que ens proporciona  aquest agent químic.
• Afecta a la llargada i la qualitat de la son. El sistema nerviós es troba massa estimulat per a permetre un son profund, llarg i relaxat.
• A vegades (en principi si no es fa esport), fa treballar més del normal el pàncrees per a reduir l’excés de glucosa en sang.
• La sensibilitat a la cafeïna disminueix i cada vegada es necessita més  cafeïna per a sentir els mateixos efectes.
• Existeix la sobredosis de cafeïna, que produeix atacs de pànic, ansietat crònica i palpitacions.

Determinació de cafeïna en productes comercials diferents

Beguda                        Guaranà   Red Bull   Coca-cola   Nestea   Café curt   Café llarg   Café desc. llarg   Nescafé normal   Nescafé desc.

Volum (ml)               250               250              330                  330           50                  55                    55                                 En un sobre                En un sobre

mg cafeïna ració    73,1              76,4             29,9                 12,2          111,7             114,9              1                                    75,1                               3,1

La gràfica següent és una comparativa dels mg de cafeïna per litre de beguda d’un estudi:

http://issuu.com/instituttorredelpalau/docs/tdr

La concentració més alta correspon al café curt i llarg, seguit de les begudes energètiques, els refrescs de cola, els Nestea i el café descafeïnat.

A partir del coneixement exhaustiu de la substància i les seues concentracions en diferents presentacions és possible establir pautes saludables de consum. Fóra desitjable que aquest coneixement arribàs a la població a través de les actuacions de les autoritats sanitàries.

L’última finalitat de la ciència hauria de ser sempre el benestar de les persones.

Fonts:

“Determinació analítica de cafeïna en diferents productes comercials”

“Les begudes estimulants. Efectes del café i del Red Bull en l’esport”

Enviat per: Llidó | 14 abril 2014

L’evolució de l’ull

Com s’ha arribat a desenvolupar un òrgan tan complex com l’ull? Richard Dawkins ho explica molt bé en aquest vídeo.

I el defecte intrínsec del punt cec en aquest vídeo.

Feu un altre experiment i observeu quina és la causa del punt cec.

• • • •

I ara deixem l’evolució de l’ull per veure algunes explicacions del funcionament de l’ull humà: la visió.

El cos humà 2.0

El cos humà 2.0

El funcionament de l’ull humà en un tres i no res.

Ciència divertida: l’ull humà.

El funcionament de l’ull: miopia, hipermetropia, visió diürna i nocturna, visió dels colors,…

Maqueta feta per alumnes sobre el funcionament de l’ull.

Tots hem sentit la curiositat de saber el nom d’una planta. Cal dir que sol ser difícil. Aquí presentem dues maneres d’identificar el nom de les plantes.

Flora Silvestre de Catalunya

Joan Altimira i Noguero ens ho posa fàcil a Flors Silvestres de Catalunya. El secret és observar el color de la flor o, millor dit, els seus pètals.

No és un sistema infal·lible ja que les flors es desenvolupen constantment i això fa que vagen canviant de colors i tonalitats. També hi ha flors que no tenen pètals, i les haureu de buscar al color verd; d’altres flors són molt bigarrades, les trobareu a l’apartat de multicolor; les que tenen pètals poc cridaners, a l’apartat del beix; i les que no fan flors, al marró.

Com realitzarem la consulta d’una planta?

Primer hem de triar el color de la flor.

Segon a la forma de la corol·la fent clic a la icona de les actinomorfes -dos o més eixos de simetria- o a la de les zigomorfes -un únic pla de simetria.

Tercer, si és la flor és actinomorfa pitjarem la icona segons el nombre de pètals; si la flor és zigomorfa clicarem la icona fixant-no en la forma de la corol·la.

I si tenim dubtes?

Dins de cada gènere, hi haurà moltes espècies semblants i això ens farà dubtar. És clar que per esbrinar l’espècie hauriem d’agafar les dades del fruit (si és possible), dels sèpals, de la forma de la tija, de les fulles superiors, de les inferiors i tot el que ens cride l’atenció i ens puga ajudar, llevat de fer malbé la planta o arrencar-la.

Flors de Catalunya

En aquest cas el Col·legi Anunciata de Cerdanyola classifica les plantes en funció del color de la flor o si no tenen flor a Flors de Catalunya.

 I si volem contrastar o saber-ne més?

Podríem consultar:

Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

Natura Digital

Plantes del nostre entorn

Flora catalana

Herbari Digital de Males Herbes

Herbari del Parc Natural del Montgó

Enviat per: Llidó | 31 març 2014

El cel de Xàbia a l’abril de 2014

Eixida de la Lluna minut a minut, (17/03/14), Far Sant Sebastià - Palafrugell. http://www.astroemporda.net/

Eixida de la Lluna minut a minut, (17/03/14), Far de Sant Sebastià – Palafrugell.
http://www.astroemporda.net/2014/03/aixi-surt-la-lluna-de-colors/

• • • •

El cel de Xàbia a l’abril de 2014

Posició dels planetes sobre l'horitzó al mes d'abril de 2014. http://observatori.uv.es/docu/hojaval.pdf

Posició dels planetes sobre l’horitzó al mes d’abril de 2014.
http://observatori.uv.es/docu/hojaval.pdf

Mart estarà en oposició a l’abril i, per tant, serà visible durant tota la nit a Verge. Júpiter, al contrari, s’acostarà al Sol i serà visible només des del fosquejar fins una mica després de la mitjanit a Bessons. Saturn serà visible des de després de fosquejar fins a rompre el dia. Mercuri i Venus seran difícils de veure entre les llums del crepuscle matutí, o vespertí a finals del mes en el cas de Mercuri.
Per una altra banda, tindrem un eclipsi total de Lluna el dia 15, encara que per a nosaltres només serà visible la fase penombral.

A l’alba

Mercuri, – els primers dies de mes – visible molt baix, a l’horitzó de llevant entre els llums del crepuscle.

Venus, visible entre els llums del crepuscle a Aquari.

Mercuri, dia 5 a les 05:30h

Mercuri, el dia 5 a les 05:30h

Neptú (no visible a ull nu) i Venus, el dia 5 a les 05:30h

Neptú (no visible a ull nu) i Venus, el dia 5 a les 05:30h

A la nit

Júpiter, visible només des del fosquejar fins una mica després de la mitjanit a Bessons.

Mart, visible durant tota la nit a Verge, a prop de la seua estrella principal, Spica.

Saturn, visible des de després de fosquejar fins a rompre el dia, a la constel·lació de la Balança.

Saturn, Lluna i Mart, el dia 15 a les 22h

Saturn, Lluna i Mart, el dia 15 a les 22h

Júpiter, el dia 15 a les 22h

Júpiter, el dia 15 a les 22h

Al tardet

Mercuri, difícilment visible, vora l’horitzó de ponent.

El Sol i Mercuri, el dia 15 a les 17

El Sol i Mercuri, el dia 15 a les 17:30h

• • • •

La Lluna

QUART CREIXENT el dia 7 a les 08h 30m

LLUNA PLENA el dia 15 a les 07h 42m. Eclipsi total de Lluna encara que per a nosaltres només serà visible la fase penombral. Abans que la Lluna es ponga: quasi inapreciable.

QUART MINVANT el dia 22 a les 07h 52m

LLUNA NOVA el dia 29 a les 06h 14m

• • • •

El Sol

Coordenades de Xàbia: 38° 47′ 21″ N, 0° 9′ 47″ E [+] o [+]

Dia 05 - Eixida a les 05:38 GMT; Posta a les 18:26 GMT 

Durada del dia: 12 h 47 m 38 s  - Durada de la nit: 12:2 GMT

Dia 15 - Eixida a les 05:23 GMT ; Posta a les 18:35 GMT

Durada del dia: 13 h 12 m 10 s - Durada de la nit: 11:59 GMT

Dia 25 - Eixida a les 05:09 GMT; Posta a les 18:45 GMT

Durada del dia: 13 h 35 m 38 s - Durada de la nit: 11:57 GMT

• • • •

Curiositats

El dia 6 – LLuna a 5.33º S de Júpiter – a les 22:35h

Saturn i Mart, el dia 6 a les 22:35h

Saturn i Mart, el dia 6 a les 22:35h

Lluna i Júpiter, el dia 6 a les 22:35h

Lluna i Júpiter, el dia 6 a les 22:35h

— — —

El dia 14 – Lluna a 3.34º S de Mart – a les 17:03h

Mart i Lluna, a les 18:30

Mart i Lluna, el dia 14 a les 18:30h

— — —

El dia 15 – eclipsi total de Lluna - a les 04:53h. Encara que per a nosaltres només serà visible la fase penombral. Abans que la Lluna es ponga: quasi inapreciable. Podem distingir visualment una petita baixada de lluminositat . La resta brillarà , com si l’eclipsi no fos amb ella. ****

Regions i moments on és visible l'eclipsi de Lluna

Regions i moments on és visible l’eclipsi de Lluna

Posició i visió de la Lluna en els tres tipus d'eclipsis

Posició i visió de la Lluna en els tres tipus d’eclipsis

Lluna i Mart, el dia 15 a les 4:30h

Spica, Lluna i Mart, el dia 15 a les 4:30h

— — —

El dia 25 – Lluna a 4.14º N de Venus – a les 4:30h

Lluna i Venus, el dia 25 a les 4:30h

Lluna i Venus, el dia 25 a les 4:30h

— — —

• • • •

• • • •

Els cometes

S’estrenarà un nou cometa, un altre PANSTARRS, el C/2012 K1, que segurament estarà al voltant de la novena magnitud. El cometa passarà pel periheli a l’agost, amb possibilitats de ser interessant ja que al juliol podria arribar a la sisena magnitud. [+]

22-abril. Cometa Thatcher. Radiant a Lyra, AR 271º, DE + 34º.

23-abril. Cometa: 26P/Grigg-Skjellerup. Radiant a Puppis, AR 110º, DE -45º.

• • • •

Els meteors

Lírids (LYR). Actiu des del 16 fins al 28 d’abril (AR 18h 04m, decl. +34º), amb màxim el dia 22. ZHR al màxim de 18 meteors/hora o superior en ocasions.

Eta-Aquàrids. Actiu des del 19 d’abril al 28 de maig. Màxima proximitat el 6 de maig. Constel·lació del radiant: Aquarius. Meteors per hora 60 (aproximadament).
Pi Púppides (PPU). Actiu des del 15 al 28, amb màxim el 23 d’abril. Radiant situat molt al sud (AR 7h 20m, decl. -45º), només accessible per a observadors de Canàries. Excepcionalment alguns anys ha presentat un ZHR de 40 meteors/hora. Meteors lents. Màxim el 23 d’abril. [+]

• • • •

Fonts:

Més informació a Pols d’estels, a ASTROBANYOLES, a l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i a Your Sky.

5.- Les claus dicotòmiques per classificar éssers vius

Exemple senzill de la utilització d'una clau dicotòmica

Exemple senzill de la utilització d’una clau dicotòmica

Les claus dicotòmiques són esquemes de classificació que permeten classificar éssers vius o matèria inerta (roques, minerals). Les claus dicotòmiques es basen en el fet que un individu pot tenir o no una propietat A cada pas (identificat amb un número) fem servir una característica de l’individu per a dirigir-nos cap a una nova pregunta fins arribar a identificar-lo. Per tant, consisteix en un conjunt de preguntes que tenen només dues respostes i que, contestades successivament, que porten a la identificació de l’organisme.

Recull d’exercicis sobre l’aplicació de claus dicotòmiques

• • • •

Figures, animals i plantes

Activitat 1: Figures, insectes, artròpodes i fulles

Activitat 2: Figures, mostres, bivalves i fulles

• • • •

Animals

Activitat 1: Artròpodes, equinoderms, peixos i mol·luscs

Activitat 2: Crustacis, equinoderms, peixos i mol·luscs

Activitat 3: Amfibis i rèptils

Activitat 4: Peix, rèptil, au, mamífer, amfibi, insecte, aràcnid, crustaci i miriàpode

Activitat 5: Rèptil, peix, ocell, mamífer i amfibi

Activitat 6: Clau per a la identificació d’excrements

Activitat 7: Clau per a la identificació d’organismes del sòl

Activitat 8: Invertebrats terrestres

Activitat 9: Insectes

Activitat 10: Artròpodes i insectes

Activitat 11: Vertebrats

Animals del nostre entorn

• • • •

Plantes

Activitat 1: Arbres, arbusts, lianes i herbàcies

Activitat 2: Formacions de vegetals

Activitat 3: Arbres, arbusts i herbàcies

Activitat 4: Arbres

Activitat 5: Lianes, falgueres, arbusts, arbres i herbes

Activitat 6: Arbres

Activitat 7: Arbres, arbusts i lianes

Activitat 8: Espècies forestals als ecosistemes de les Salines

Herbari virtual de del Mediterrani Occidental

Natura Digital

Plantes del nostre entorn

Herbari Digital de Males Herbes

Flors silvestres de Catalunya

Flora catalana

Llista de noms de plantes de Catalunya

Herbari digital del Parc Natural del Montgó

• • • •

Roques

Activitat 1: Roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques

Activitat 2: Roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques

Activitat 3: Roques

Activitat 4: Roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques

Activitat 5: Roques sedimentàries

Activitat 6: Roques

Activitat 7: Minerals

Classificació de les roques

Els minerals

Minerals

• • • •

Resum

Enviat per: Llidó | 21 març 2014

4.- CLASSIFICAR I ANOMENAR ELS ÉSSERS VIUS

La classificació dels éssers vius
http://www.slideshare.net/blasman/3-els-ssers-vius

4.- Classificar i anomenar els éssers vius

A la Terra trobem éssers vius de diverses formes, mides, tipus de nutrició… A pesar d’aquesta gran diversitat de formes de vida, una anàlisi detallada ens permet agrupar els diferents éssers vius segons les seues característiques comunes.

4.1.- Els “cinc” regnes

Els cinc regnes.
IES Josep Font i Tries

Els científics utilitzen quatre criteris de classificació per a identificar el grup a què pertany cada ésser viu.

El tipus de nutrició que presenta l’organisme. Ja coneixem que els organismes poden presentar nutrició autòtrofa o nutrició heteròtrofa.
L’organització de les cèl·lules de l’ésser viu. Així, podem trobar organismes unicel·lulars i organismes pluricel·lulars.
La presència de nucli en les cèl·lules de l’organisme. Així, observem organismes eucariotes, amb nucli, i organismes procariotes, sense nucli.
La presència de paret cel·lular és una característica pròpia d’alguns éssers vius.
A partir de l’anàlisi d’aquestes característiques, els científics han agrupat els éssers vius en cinc grans grups o regnes.

3. La classificació dels cinc regnes

5.2. Els cinc regnes

Els cinc regnes

Els éssers vius: els cinc regnes

Els éssers vius: classificació

Els cinc regnes

Tema 10. Regnes: Regnes-Esquema

4.2.- La classificació taxonòmica

S’anomena Taxonomia la ciència que estudia la classificació dels éssers vius. Per classificar un ésser viu s’examinen les característiques , des de les més generals a les més particulars. Cada escaló de classificació rep el nom de tàxon. Se segueixen els tàxons per aquest ordre: regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie.

Classificació taxonòmica d’un ésser viu
IES Josep Font i Tries

Categories taxonòmiques IES Josep Font i Tries

Categories taxonòmiques
IES Josep Font i Tries

Classificació taxonòmica de l'ésser humà IES Josep Font i Tries

Classificació taxonòmica de l’ésser humà
IES Josep Font i Tries

Classificació dels organismes
http://www.edu365.cat/aulanet/ciencia/

Habitualment, una mateixa espècie rep noms diferents segons la zona geogràfica o la llengua del lloc on es trobe. Perquè les persones de tot el món puguen saber sense confusió a quina espècie es refereixen s’utilitza la nomenclatura binomial o científica.
Cada espècie rep un nom científic compost per dues paraules en llatí.
•La primera paraula indica el gènere al qual pertany l’organisme. La primera lletra s’escriu en majúscula: Tyto.
•La segona paraula  identifica l’espècie determinada. S’escriu amb minúscula: alba.

Així, per exemple, l’òliba vulgar s’anomena i s’escriu científicament Tyto alba -en cursiva- o (Tyto alba) -entre parèntesis.

Per tant,

Així, una espècie ( un conjunt d’éssers vius que es poden reproduir entre ells i originen una descendència fèrtil i similar a ells) té diferents noms populars i un únic nom científic.

Nom científic de l'òliba

Nom científic de l’òliba vulgar i de l’àguila reial

Les espècies
IES Josep Font i Tries

5.1. Sistemàtica viva

2. Classificació de Linné

L’espècieI com l’anomenem?Introducció a la taxonomia

La classificació dels éssers vius

Més informació

VÍDEO: 300 anys de noms científics

VÍDEO: A la cacera digital d’espècies

VÍDEO: El museu de les papallones de Catalunya

Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

Natura Digital

FloraCatalana

Plantes i animals del nostre entorn

Llista de noms de plantes de Catalunya

Biodiversidad virtual

Resum

• • • •

FENOCAT

• • • •

« Newer Posts - Older Posts »

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.