Enviat per: Llidó | 9 març 2014

4.- L’ORGANITZACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

4.- L’organització dels éssers vius

Els éssers vius estan constituïts per matèria. Aquesta matèria està organitzada en diferents nivells, segons complexitat de l’ésser viu. Així, tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, cada una de les quals és capaç de nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se.

4.1.- Els éssers vius unicel·lulars i els éssers vius pluricel·lulars

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

Segons la quantitat de cèl·lules que forment un organisme, podem distingir dos grans grups:

• Els organismes unicel·lulars, formats per una sola cèl·lula. En són exemples els bacteris, els protozous com ara l’ameba i el parameci, i els fongs unicel·lulars com ara els llevats i les floridures.

Bacteri

Bacteri

Ameba (protozou)

Ameba (protozou)

Parameci (protozou)

Parameci (protozou)

Llevat (fong) de la cervesa

Llevat (fong) de la cervesa

Floridura (fong) del pa

Floridura (fong) del pa

• Els organismes pluricel·lulars, formats per moltes cèl·lules, generalment milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i els bolets.

Animal

Animal

Planta

Planta

Bolets

Bolets

4.2.- Les cèl·lules eucariotes i les cèl·lules procariotes

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

Segons si les cèl·lules tenen o no nucli es classifiquen en dos grups:

• Cèl·lules eucariotes: són les cèl·lules que tenen nucli. En són exemples les cèl·lules que formen els animals, els vegetalsprotozous com ara l’ameba i el parameci, les algues unicel·lulars i els fongs unicel·lulars com ara els llevats i floridures.

• Cèl·lules procariotes: són les cèl·lules que no tenen nucli. Només hi ha dos exemples que pertanyen al regne moneres, els bacteris i els cianobacteris.

Cèl·lula procariota i eucariota

1. La cèl·lula (procariota) – 2. La cèl·lula eucariota – 3. Tipus de cèl·lules eucariotes

La cèl·lula procariota-La cèl·lula eucariota animal-la cèl·lula eucariota vegetal

Aracné: El regne moneres-Característiques de la cèl·lula procariota

Aracné: El regne protoctists-Característiques de la cèl·lula eucariota

4.3.- L’organització dels éssers vius superiors

IES Josep Font i Trias

IES Josep Font i Trias

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

El éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules d’estructura i funcions similars s’agrupen per formar un teixit.

Diversos teixits s’agrupen per fer una funció més o menys específica per formar un òrgan.

Els òrgans que es coordinen per desenvolupar una mateixa funció formen un aparell.

APARELL CIRCULATORI http://www.xtec.cat/~rvillanu/circulatori/circulatori.htm

APARELL CIRCULATOR: L’aparell circulatori s’encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor i els vasos sanguinis. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis.I
http://www.xtec.cat/~rvillanu/circulatori/circulatori.htm

APARELL RESPIRATORI http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm

APARELL RESPIRATORI: Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l’exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l’aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos.
http://www.xtec.cat/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm

APARELL DIGESTIU http://www.xtec.cat/~rvillanu/digestiu/digestiu.htm

APARELL DIGESTIU: L’aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s’anomena digestió.
http://www.xtec.cat/~rvillanu/digestiu/digestiu.htm

APARELL EXCRETOR: http://www.xtec.cat/~rvillanu/excretor/excretor.htm

APARELL EXCRETOR: L’aparell excretor, també anomenat aparell urinari, s’encarrega de filtrar la sang: recull les substàncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d’aigua, i expulsa aquestes substàncies del cos en forma d’orina.
http://www.xtec.cat/~rvillanu/excretor/excretor.htm

APARELL REPRODUCTOR: La reproducció és el procés mitjançant el qual es formen nous éssers vius a partir d'éssers vius ja existents. Sense reproducció, els éssers vius no tindrien descendència i desapareixeria la vida sobre la Terra. http://www.xtec.cat/~rvillanu/reproductor/reproductor.htm

APARELL REPRODUCTOR: La reproducció és el procés mitjançant el qual es formen nous éssers vius a partir d’éssers vius ja existents. Sense reproducció, els éssers vius no tindrien descendència i desapareixeria la vida sobre la Terra. http://www.xtec.cat/~rvillanu/reproductor/reproductor.htm

1. Molècules, cèl·lules, òrgans, sistemes i aparells

Sistemes i aparells

L’organització dels éssers pluricel·lulars

Més informació

PRESENTACIÓ FLASH: L’organització en els éssers vius

PRESENTACIÓ FLASH: Els sistemes d’òrgans

PRESENTACIÓ FLASH: El sistema reproductor femení

PRESENTACIÓ FLASH: El sistema reproductor masculí

PRESENTACIÓ FLASH: El sistema respiratori

PRESENTACIÓ FLASH: El sistema circulatori

PRESENTACIÓ FLASH: El sistema d’òrgans en funcionament

Resum

Enviat per: Llidó | 9 març 2014

3.- LES CÈL·LULES DELS VEGETALS I DELS ANIMALS

Enciclopèdia de la Ciència 2.0

Enciclopèdia de la Ciència 2.0

3. Les cèl·lules dels animals i dels vegetals

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

Tots els éssers vius estan formats per unes unitats petites anomenades cèl·lules. Per tant, les cèl·lules són les unitats bàsiques que constitueixen un ésser viu. Totes les cèl·lules fan les funcions característiques de la vida: es nodreixen, es relacionen amb el medi i es reprodueixen

Totes les cèl·lules són microscòpiques. És a dir, no es veuen a ull nu. Si dividim un mil·límetre en 1.000 parts, la grandària de la majoria de les cèl·lules és de 50 d’aquestes parts. Un ou també és una cèl·lula. Per tant, la cèl·lula més gran és l’ou de l’estruç.

Introducció

Característiques i funcions comuns dels éssers vius-La teoria cel·lular

3.1.- Les parts principals d’una cèl·lula animal i d’una cèl·lula vegetal

Parts principals d'una cèl·lula

Parts principals d’una cèl·lula

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

Tant les cèl·lules animals com les vegetals presenten tres parts principals:

1. La membrana: Embolcalla la cèl·lula i la separa del medi exterior. Les seues funcions són protegir la cèl·lula i permetre l’intercanvi de substàncies amb l’exterior.

2. El citoplasma: És l’espai interior de la cèl·lula on es troben els orgànuls que realitzen diverses funcions.

3. El nucli: Està constituït per una membrana nuclear que conté al seu interior l’ADN. L’ADN s’encarrega de coordinar tots els processos que tenen lloc a la cèl·lula.

1. La cèl·lula – 2. La cèl·lula eucariota

Generalitats sobre la cèl·lula

Estructura cel·lular

3.2.- Les principals diferències entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

Hi ha quatre grans diferències entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal:

La cèl·lula vegetal presenta per fora de la membrana una estructura rígida anomenada paret cel·lular que la protegeix de la deshidratació, mentres que la cèl·lula animal no en té.

La cèl·lula vegetal presenta uns orgànuls anomenats cloroplasts que contenen la clorofil·la per realitzar la fotosíntesi, mentres que la cèl·lula animal no en té.

La cèl·lula vegetal presenta els orgànuls dels vacúols molt grans perquè necessita emmagatzemar aigua i aliment durant molt de temps, mentres que la cèl·lula animal els té més petits.

La cèl·lula vegetal presenta el nucli desplaçat per l’efecte dels grans vacúols, mentre que la cèl·lula animal el té més centrat.

3. Tipus de cèl·lules eucariotes

Cèl·lula animal i cèl·lula vegetal

Cèl·lula animalCèl·lula vegetal

La cèl·lula eucariota animal i la cèl·lula eucariota vegetal

Més informació

VÍDEO: La formació dels gàmetes

PRESENTACIÓ FLASH: Estructura i funció cel·lular

PRESENTACIÓ FLASH: Cèl·lules vegetals

PRESENTACIÓ FLASH: Preparació de portaobjectes amb cèl·lules vegetals: la ceba

PRESENTACIÓ FLASH: Preparació de portaobjectes amb cèl·lules animals: la saliva

Resum

Enviat per: Llidó | 3 març 2014

2.- QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU

2. Què és un ésser viu?

IES Josep Font Tries

IES Josep Font Tries

IES Josep Font Tries

IES Josep Font Tries

IES Josep Font Tries

IES Josep Font Tries

Un ésser viu és aquell ésser que és capaç de nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se, és a dir de realitzar les tres funcions vitals:

1. La funció de nutricióÉs la capacitat de captar matèria i energia de l’exterior per a créixer, desenvolupar-se i realitzar totes les altres funcions vitals. És a dir, inclou la ingestió d’aliments, la seua digestió, l’intercanvi de gasos i l’excreció de substàncies de rebuig.

2. La funció de reproducció:  És la capacitat de generar descendents. És a dir, inclou la producció per part dels éssers vius d’organismes de la mateixa espècie, de manera que les espècies es mantenen al llarg dels temps.

3. La funció de relació:  És la capacitat de captar les variacions del medi extern, els anomenats estímuls,i emetre respostes adequades. És a dir, inclou la percepció d’estímuls de l’entorn i l’elaboració d’una resposta.

1. Concepte d’ésser viu – 2. Característiques dels éssers vius

Aracné: Els éssers vius. Els éssers vius-Introducció-És viu?-Mapa conceptual

Aracné: Els éssers vius. Característiques dels éssers vius-Què és un ésser viu-Éssers vius i medi

2.1.- La funció de nutrició

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

1r ESO – Ciències de la Natura – ECIR

La nutrició d’un ésser viu consisteix en l’obtenció de la matèria i de l’energia que necessita per a viure. Segons l’origen d’aquesta matèria i d’aquesta energia, distingim dos tipus de nutrició: l’autòtrofa i l’heteròtrofa.

Així, les plantes, com per exemple l’encisam, fan la nutrició autòtrofa: transformen la matèria inorgànica, com les sals minerals, l’aigua, el CO2 i la llum del Sol, en matèria orgànica. D’altra banda, els animals, com l’ésser humà, efectuen la nutrició heteròtrofa: transformen la matèria i l’energia dels components orgànics, com els de l’encisam, en matèria orgànica pròpia.

Enciclopèdia de la Ciència 2.0

Enciclopèdia de la Ciència 2.0

5. La funció de nutrició

La diversitat i les formes d’alimentació

Aracné: Els éssers vius. Característiques dels éssers vius-Processos de nutrició-Autòtrofs i heteròtrofs-Nutrició, reproducció i relació

2.2.- La funció de reproducció

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

1r ESO - Ciències de la Natura - ECIR

1r ESO – Ciències de la Natura – ECIR

Reproducció sexual

Reproducció sexual

Reproducció asexual

Reproducció asexual

La reproducció d’un ésser viu consisteix a donar lloc a éssers vius nous amb característiques similars a la dels que els han originat. Així, per exemple, els ous que ponen les granotes es convertiran, amb el pas del temps, en granotes adultes paregudes als seus progenitors. Hi ha dos tipus de reproducció: la reproducció sexual i la reproducció asexual.

Enciclopèdia de la Ciència 2.0

Enciclopèdia de la Ciència 2.0

7. La funció de reproducció – 8. La reproducció asexual – 9. La reproducció sexual

La diversitat en les formes de reproducció

Aracné: Els éssers vius. Característiques dels éssers vius-La funció de reproducció-Nutrició, relació i reproducció

2.3.- La funció de relació

1r ESO - Ciències de la Natura - ECIR

1r ESO – Ciències de la Natura – ECIR

La relació d’un ésser viu consisteix a captar la informació del medi i utilitzar-la per a la supervivència. D’aquesta manera, els éssers vius poden acostar-se als medis favorables, o allunyar-se dels desfavorables o perillosos. Així, quan les abelles perceben fum, interpreten que hi ha un incendi i abandonen la bresca per a fugir del foc.

6. La funció de relació

La diversitat en les formes de relació

Aracné: Els éssers vius. Característiques dels éssers vius-La funció de relació-Nutrició, reproducció i relació

PRESENTACIÓ: La funció de relació

Més informació

VÍDEO: L’alimentació dels microorganismes

VÍDEO: Com s’alimenten els flamencs

VÍDEO: Els aliments com a font d’energia

VÍDEO: La reproducció dels rèptils

VÍDEO: Reproducció d’amfibis en perill

VÍDEO: Estratègies de la cria dels mamífers

Resum

Enviat per: Llidó | 3 març 2014

1.- LA VIDA A LA TERRA

La Terra és l'únic planeta del sistema solar que alberga vida

La Terra és l’únic planeta del sistema solar que alberga vida

1r ESO. Ciències de la Naturalesa - ECIR

1r ESO. Ciències de la Naturalesa – ECIR

1.- Els factors que fan possible la vida a la Terra

L’existència de vida a la Terra és possible gràcies a una sèrie de factors que permeten el desenvolupament dels éssers vius. Aquests factors que fan habitable el nostre planeta són l’aigua, l’atmosfera i la llum del Sol.

1.1.- La importància de l’aigua per als éssers vius

• L’aigua forma part de tots els éssers vius.

Volum d’aigua (en litres) per una persona de 70 kg de pes © Fototeca.cat

Volum d’aigua (en litres) per una persona de 70 kg de pes
© Fototeca.cat

• L’aigua és una substància imprescindible en tots els processos relacionats amb la vida. L’aigua és el dissolvent universal. Aquesta propietat fa que totes les substàncies puguen mesclar-se amb ella. Per exemple:

- La sang, que distribueix les substàncies necessàries per l’organisme i arreplega els rebutjos, està composta principalment per aigua, que transporta en dissolució els nutrients i els residus.

- Les substàncies tòxiques que genera el nostre organisme s’expulsen a l’exterior dissoltes en l’aigua que forma part de l’orina.

- Les plantes no podrien absorbir les sals minerals del sòl, ni distribuir les substàncies nutritives al seu interior, si no estiguessen dissoltes
en aigua.

- Els peixos no podrien respirar si l’aigua de rius, de mars i de llacs no contingués l’oxigen en dissolució.

Clica la imatge i comprendreu com respira un peix

Cliqueu la imatge i comprendreu com respira un peix

• Els éssers vius necessiten prendre aigua de l’entorn. En el cas dels éssers humans es recomana beure, en condicions normals, un litre i mig
d’aigua per dia. Per a un ésser viu, la pèrdua d’un 20 % de l’aigua corporal pot significar la mort per deshidratació.

Cal beure per mantenir un volum d'aigua a fi de realitzar els processos vitals

Cal beure per mantenir un volum d’aigua al cos a fi de realitzar els processos vitals

• L’aigua té una capacitat tèrmica elevada: regula la temperatura del medi. L’aigua s’escalfa i es refreda més a poc a poc que la terra o l’aire. Com que la temperatura de l’aigua varia molt menys que la de l’aire o la de la terra, a les zones costeres a grans masses d’aigua els canvis de temperatura són també més menuts. Per aquest motiu, a les regions costaneres els climes són més suaus que a l’interior.

L'aigua de la mar s'escalfa i e refreda lentament. Per això, les temperatures a la costa són més suaus.

L’aigua de la mar s’escalfa i es refreda lentament. Per això, les temperatures a la costa són més suaus.

•La sudoració és un mecanisme que permet a molts éssers vius regular la seua temperatura corporal. Quan suem, expulsem aigua, que, en evaporar-se, ens refresca. Perquè l’aigua de la suor s’evapore, necessita calor, que absorbeix del propi cos; d’aquesta manera el refreda i evita que la temperatura corporal augmente en excés. Els humans cada dia perdem uns 800 cm3 d’aigua a causa de la sudoració.

Cliqueu la imatge i comprendreu el procés de la sudoració

Cliqueu la imatge i comprendreu el procés de la sudoració

• L’aigua es troba a la natura en els tres estats. No es comporta com les altres substàncies quan canvia d’estat. En estat sòlid (gel),l’aigua ocupa més volum i té menys densitat que en estat líquid. Aquesta propietat especial de l’aigua té moltíssima importància per als éssers vius que habiten en un medi aquàtic: quan la temperatura descendeix i es forma gel, aquest, com que és menys dens, es queda a la superfície, surant sobre l’aigua líquida; d’aquesta manera el éssers vius poden viure per davall del gel en una aigua més temperada. Si el gel fós més dens que l’aigua líquida, s’enfonsaria i aniria acumulant-se al fons de les mars, dels rius i dels llacs fins que aquests es congelassen. La majoria dels organismes vius que hi ha a l’aigua no podrien, aleshores, sobreviure en el gel.

El gel regula la temperatura de l'aigua que hi ha per davall d'ell

El gel regula la temperatura de l’aigua que hi ha per davall d’ell

1.2.-La importància de l’atmosfera per als éssers vius

• L’atmosfera conté els gasos necessaris per als éssers vius, com l’oxigen (per a la respiració) i el diòxid de carboni (per a la fotosíntesi).

La respiració dels animals

La respiració dels animals

La respiració dels vegetals

La respiració dels vegetals

La fotosíntesi dels vegetals

La fotosíntesi dels vegetals

• L’atmosfera, a més, contribueix al fet que les temperatures siguen les adequades per a la vida. L’atmosfera regula la temperatura. Durant el dia, una part de les radiacions solars que arriben a la superfície terrestre són absorbides i la seua energia escalfa el sòl, el qual, al seu torn, escalfa les capes d’aire que estan en contacte amb aquest. Les radiacions que no són absorbides pel sòl són reflectides i tendeixen a escapar-se de l’atmosfera. Però no totes ixen a l’espai exterior, ja que el diòxid de carboni i el vapor d’aigua en reflecteixen una part i les tornen a la superfície terrestre, la qual tornen a escalfar.

A la nit, l’atmosfera evita que tota la calor que va desprenent la Terra s’escape a l’espai. Així, es reté prou calor perquè la temperatura mitjana
del nostre planeta arribe a 15 °C. Això significa que la part baixa de l’atmosfera escalfa de baix cap a dalt, la qual cosa explica que en la troposfera la temperatura disminuesca amb l’altitud a raó de 5 °C per cada 1 000 m.
El vapor d’aigua i el diòxid de carboni es comporten igual que el vidre d’un hivernacle, que manté la calor a l’interior. Aquesta és la raó per la qual aquest fenomen es coneix amb el nom d’efecte hivernacle. Si no hi hagués un efecte hivernacle natural, la Terra es congelaria.

Regulació de la temperatura

L’atmosfera regula la temperatura

• Als pols, el gruix de l’aire que els rajos del sol han de travessar és més gran que a l’equador, la qual cosa provoca també que es perda calor. Els rajos solars que arriben a l’equador incideixen perpendicularment sobre una superfície més reduïda que en altres latituds, per la qual cosa l’escalfament hi és més intens.

En resum, l’atmosfera evita els canvis bruscs de temperatura, manté una temperatura mitjana al nostre planeta de 15 °C, filtra els rajos ultraviolats, conté gasos fonamentals per als processos vitals, com ara la respiració i la fotosíntesi, etcètera. Totes aquestes característiques han fet possible l’aparició de la vida i el desenvolupament dels éssers vius a la Terra.

L'atmosfera fa un efecte hivernacle

L’atmosfera fa un efecte hivernacle

1.3.- La importància de la llum del Sol per als éssers vius

•La llum procedent del Sol és imprescindible per a la fotosíntesi i és la base de la vida vegetal i animal del nostre planeta.

La fotosíntesi dels vegetals

La fotosíntesi dels vegetals

• A la Terra, a diferència dels planetes veïns, les temperatures no presenten grans oscil·lacions i són adequades per al desenvolupament de la vida. Tot això gràcies a la distància del Sol a la Terra i a la inclinació de l’eix de rotació terrestre.

Encara que la temperatura mitjana del nostre planeta siga de 15 °C, l’escalfament de la superfície terrestre no es produeix de la mateixa manera en tots els llocs sinó que varia amb la latitud. Així, per exemple, a l’equador, l’escalfament és més gran, ja que els rajos del sol incideixen perpendicularment sobre la superfície. No obstant això, a mesura que ens n’allunyem cap als pols, els rajos solars arriben a la superfície cada vegada més inclinats, per la qual cosa l’escalfament hi és més poc intens, com també són més baixes les temperatures que es produeixen a l’atmosfera.

Factors que fan possible la vida al planeta Terra

3. Característiques ambientals que ha de tenir un astre per a poder albergar éssers vius i 4. Característiques astronòmiques que ha de tenir un astre per a poder albergar éssers vius

Aracné: Els éssers vius – Necessitats per a la vida: Necessitats de la vida, L’aigua, L’oxigen?, Requeriments per a la vida, On hi ha aigua podria haver-hi vida?

Més informació

VÍDEO: El Sol com a gènesi de totes les energies

VÍDEO: Guardar el CO2 sota terra

VÍDEO: La termoregulació: estalvi energètic natural

Enviat per: Llidó | 1 març 2014

El cel a Xàbia al març de 2014

Creuant Dingo Gap a Mart

Creuant Dingo Gap a Mart

• • • •

El cel de Xàbia al març de 2014

Al llarg de tota la nit apareixeran els planetes en processó. Al començament, Júpiter que brillarà quasi fins a la matinada, després apareixerà Mart, més tard Saturn i, entre les llums del crepuscle matutí, Venus i Mercuri. Els planetes no visibles a ull nu seran inobservables per ser massa pròxims al Sol.

A l’alba

Mercuri serà visible molt baix, a l’horitzó de llevant entre les llums del crepuscle.

Venus s’observarà a l’horitzó de llevant entre les llums del crepuscle.

Mercuri i Venus el 15 de març a les 06:00h

Mercuri i Venus – Plutó (no visible a ull nu) – el 15 de març a les 06:00h

A la nit

Júpiter serà visible quasi tota la nit a la constel·lació dels Bessons.

Mart, visible quasi tota la nit a la constel·lació de Verge.

Saturn, visible la segona part de la nit a constel·lació de Lliura.

Saturn i Mart el 15 de març a les 0h

Saturn i Mart el 15 de març a les 0h

Júpiter el 15 de març a les 0h

Júpiter el 15 de març a les 0h

Al tardet

Mercuri serà visible, vora l’horitzó de ponent (oest/sud-oest), només la primera setmana del mes.

• • • •

La Lluna

- LLUNA NOVA el dia 1 a les 8h 00m - QUART CREIXENT el dia 8 a les 13h 27m

- LLUNA PLENA el dia 16 a les 17h 8m- QUART MINVANT el dia 24 a les 1h 46m

LLUNA NOVA el dia 30 a les 18h 48m****

Aquest mes de març tindrem dues llunes noves.

• • • •

El Sol

Coordenades de Xàbia: 38° 47′ 21″ N, 0° 9′ 47″ E [+] o [+]

Dia 05 - Eixida a les  06:26 GMT; Posta a les 17:55 GMT

Durda del dia: 11 h 29 m 19 s  - Durada de la nit: 12:11 GMT

Dia 15 - Eixida a les 06:11 GMT; Posta a les 18:06 GMT

Durada del dia: 11 h 54 m 34 s - Durada de la nit: 12:8 GMT

Dia 25 - Eixida a les 05:55 GMT; Posta a les 18:15 GMT

Durada del dia: 12 h 19 m 58 s - Durada de la nit: 12:5 GMT

• • • •

Curiositats

El dia 10 – La Lluna a 5.14º S de Júpiter – a les 0h

celmarc4— — —

El dia 19 – Saturn; Mart, la Lluna i Spica (Verge) – a les 0h

— — —

El dia 20 – Equinocci de primavera – a les 16:57h

Una  jornada amb la mateixa durada del dia i de la nit (12 hores) a tot el planeta Terra. La primavera començarà a l’hemisferi nord mentres que a l’hemisferi sud començarà la tardor.

— — —

El dia 21 – La Lluna a 0.24º S de Saturn – a les 03:11h

— — —

El dia 27 – la Lluna a 3.43º N de Venus – a les 07:54h

Mercuri, Neptú (no visible a ull nu), Venus i la Lluna -  27 de març a les 07:54h

Mercuri, Neptú (no visible a ull nu), Venus i la Lluna – el 27 de març a les 07:54h

— — —

La nit del 29, darrer dissabte de març, es farà el canvi d’hora per raons d’estalvi econòmic. Quan siguen les dues de la matinada s’afegirà una hora a l’hora oficial, passant a estar llavors dues hores per davant de l’horari del Sol. Actualment en tenim una.

• • • •

• • • •

Els cometes

S’estrenarà un nou cometa, un altre PANSTARRS, el C/2012 K1, que segurament estarà al voltant de la novena magnitud. El cometa passarà pel periheli a l’agost, amb possibilitats de ser interessant ja que al juliol podria arribar a la sisena magnitud. [+]

• • • •

Els meteors

Delta Leònides (Del). Radiant actiu des del 15 de febrer fins el 10 de març, possiblement associat a l’asteroide 1987SY, amb màxim el 24 de febrer (ascensió recta 10h 36m, declinació +19º). ZHR inferior a 3 meteors/hora. Meteors lents [+].

• • • •

Fonts:

Més informació a Pols d’estels, a ASTROBANYOLES, a l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i a Sky live.

Des de fa poc temps, diverses companyies petrolieres internacionals han mostrat interés per explorar les aigües profundes de la nostra costa, amb l’esperança de trobar-hi gas i petroli.

Mariano Marzo – catedràtic d’estratigrafia i professor de recursos energètics i geologia del petroli a la Universitat de Barcelona – assegura, en una entrevista al setmanari El Temps, que les exploracions petrolieres a la nostra costa no suposen cap risc per a les persones, l’entorn i la fauna marina.

Fotografia: Jordi Play

Fotografia: Jordi Play

“L’alarma social entorn de les exploracions sísmiques l’han provocat entitats ecologistes i lobbies del sector turístic sense coneixement de causa i de forma imprudent.”

“Que mirin Noruega! Un país amb una sensibilitat ambiental extraordinària té totes les seves costes del mar del Nord amb una franja de permisos d’exploració i d’explotació d’hidrocarburs.”

“La informació arriba molt distorsionada i enfocada a interessos concrets.”

“I quant hidrocarbur vessem al mar provinent de la condensació del consum del petroli a les nostres ciutats? Hem de creure que al sector turístic els clients els arriben nedant i a peu, només? Hem de ser seriosos i no deixar-nos portar pels interessos de determinats lobbies que sota l’excusa que el que volen és preservar uns llocs de treball, suposadament en perill per l’agressió al paisatge, s’oposen a qualsevol discussió una mica crítica sobre els paràmetres que regeixen el sector turístic. “

“Però no és ètic generar alarma social i no dir la veritat. Molts diuen no al petroli però omplen el dipòsit de gasolina, i són els mateixos que apliquen la dita de “mort el gos, morta la ràbia”, és a dir, si aturen els processos d’estudi i d’explotació, que estan regulats per la UE, eradicaran el problema de les energies fòssils.”

“Sobra opinió, falta coneixement. Qualsevol persona amb sentit comú pot entendre que si aquestes proves d’exploració comportessin un risc per a la població o l’entorn, no serien autoritzades.”

“Però determinats lobbies s’aprofiten del sentiment d’antipatia que generen a casa nostra els hidrocarburs –encara que representen el 80% de l’energia que s’utilitza al món, també als Països Catalans– i del desconeixement de les tècniques d’extracció per a generar més rebuig en la societat i crear un estat d’alarma social que els afavoreixi. És una barreja d’interessos concrets, falses creences i ideologies, totes molt respectables, però que acaben convertint en veritat absoluta i coneixement allò que només és una opinió.”

Mètode TV entrevista a l’escriptor i naturalista Ignacio Abella, que va participar en el cicle de conferències «L’herència dels arbres», organitzat pel Jardí Botànic de la Universitat de València.

L’arbre és el gran motor del desenvolupament de la humanitat.

Els arbres regulen mil i una funcions del planeta.

L’arbre era el centre del poble, l’ànima. Tota la vida transcorria al voltant d’aquest arbre.

Cada poble té la seua cultura sobre l’arbre.

Enviat per: Llidó | 24 febrer 2014

Ciència i humor: gràcies, Marie Curie

— — —

— — —

— — —

– L’oratge està boig.
- Sí, l’oratge…

— — —

Pensa com un protó.
Sempre positiu.

— — —

— — —

– Oh, mira aquesta lluna plena tan grossa!

— — —

On passen l’estona els astronautes?

— — —

— — —

Informació/Coneixement

— — —

— — —

“Una ullada a la Ciència”. Accediu al document en format PDF

“La Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la I+D+i (RUVID) presenta a través d’aquestes pàgines la unitat
didàctica “Una ullada a la ciència”. Es tracta d’una publicació que pretén servir al professorat de 3r i 4t d’ESO com
guia o eina per a estimular entre l’alumnat una reflexió sobre algunes de les principals característiques i implicacions
de la ciència, el seu impacte en les nostres vides i sobre les qüestions ètiques que desperten els avanços científics i
tecnològics.

Aquesta unitat proposa diferents qüestions a abordar a les aules, des d’exercicis individuals o en grup, fins a debats,
comentaris de text i experiments. Aquest document ofereix una variada selecció d’activitats amb la finalitat que
cada docent esculla aquelles que més s’ajusten al nivell i als interessos de cada classe. A més, a l’abordar temes tan
diversos, com per exemple el mètode científic, el problema del canvi climàtic o l’enginyeria genètica, la unitat es
podrà treballar des de diferents assignatures.

Completen les activitats proposades en aquesta unitat un annex que inclou una selecció de vint-i-tres textos que
tracten altres temes de gran interès, a partir dels quals s’anima als alumnes a contestar una sèrie de preguntes.
Finalment, un llistat d’enllaços web facilitarà als usuaris ampliar la informació i estar al dia sobre els últims
desenvolupaments en diferents camps del coneixement.

RUVID i el conjunt d’universitats associades perseguim amb aquesta iniciativa contribuir a desenvolupar la capacitat
argumentativa i de raonament dels joves sobre qüestions relacionades amb la ciència i la tecnologia, amb l’objectiu
de despertar l’interés per aquests temes, augmentar la seua cultura científica i fomentar vocacions científiques.
La Xarxa RUVID s’ha dedicat durant deu anys a fomentar la transferència dels resultats de la I+D+i cap a la societat,
i a aquest efecte, el desenvolupament d’accions de comunicació i divulgació representa un dels principals àmbits
d’actuació. Entre les diferents iniciatives portades a terme, és destacable la convocatòria anual del concurs de
fotografia “Com veus la ciència?”, en el qual centenars de persones comparteixen reflexions sobre l’activitat científica
a través de les imatges captades en les seues fotografies. A partir de la cinquena edició d’aquest concurs, es convoca
també una categoria específica per a centres docents no universitaris el propòsit del qual és estimular la participació
i el treball a l’aula sobre aquesta temàtica.

Esperem que la publicació resulte d’utilitat i agraïm el treball dels autors del Departament de Didàctica General
i Didàctiques Específiques de la Universitat d’Alacant, així com el finançament de la Fundació Espanyola per a la
Ciència i la Tecnologia – Ministeri de Ciència i Innovació.

La ciència és la forma de coneixement que més influeix en la vida diària de les persones. El nivell de ciència assolit
per un país condiciona en gran mesura la capacitat econòmica i les possibilitats de desenvolupament, les condicions
de vida, el benestar dels ciutadans, l’esperança de vida, etc.

La ciutadania té interès per conèixer les aportacions científiques a temes de salut, mediambientals, alimentació…
Com a mostra d’aquesta preocupació podem referir-nos, sense ànim de ser exhaustius, als Pressupostos Generals
de l’Estat, però també al fet que els mitjans de comunicació dediquen atenció a tractar els progressos científics; fins
i tot, hi ha espais de TV, ràdio i premsa escrita que els aborden monogràficament. Esmentarem, per últim, la gran
quantitat de blogs de temàtica científica.

Tanmateix, no podem amagar la por envers els resultats dels avenços científics. La gent es manifesta contrària a viure
en les proximitats d’estacions transformadores de l’electricitat, el mot nuclear no es pot esmentar ni per a les proves
de diagnosi, en les prestatgeries dels supermercats no hi ha aliments transgènics, l’adjectiu químic aplicat a un
producte se sol usar com a sinònim de contaminació, manipulació, poc saludable, escassament natural, etc. Aquesta
desconfiança no és una altra cosa que la manifestació d’una cultura científica ben pobra.

Hom ha d’estar alerta de tot el que ens envolta, d’allò que ve del camp de la ciència també, però cal disposar d’un
coneixement científic mínim que ens permeta diferenciar el blat de la palla. Una societat que es considere culta no
pot ignorar els avenços científics, i això tant pel que fa a acceptar els productes o tècniques que han superat les
proves d’innocuïtat o de tolerància pertinents, com pel que respecta a les creences i valors.

L’alfabetització científica de la població és el gran repte que la didàctica de les ciències té plantejat. Amb la unitat que
teniu a les mans volem contribuir a aquest objectiu.

Alguns dels aspectes que abordem caben més bé dintre del camp de la tecnologia, que no el de la ciència, però
els hem volgut tractar per dos motius principalment. Per una banda, encara que les finalitats de la ciència i de la
tecnologia són distintes, científics i enginyers (en el sentit més clàssic dels termes) s’encaren als problemes que
els preocupen d’una manera molt semblant, i això no podem amagar-ho. A més, des que les grans corporacions
industrials de finals del segle XIX i principis del XX posaren a treballar conjuntament físics, químics, enginyers…,
podem parlar de la ciència i de la tecnologia com a camps distints? És per això que si bé hem posat l’accent en la
component científica de les situacions abordades, no hem volgut defugir algun fet tecnològic.

El gran propòsit de la unitat és que els estudiants es facen una noció d’allò que suposa la ciència. Pensem que una
estratègia adequada consisteix en treballar a l’aula d’una manera semblant a com ho fan els científics i científiques:
abordant problemes. És per això que comencem per plantejar els grans problemes que vertebren la unitat de 6
manera que servisquen de fil conductor. Amb les activitats proposades pretenem que inicialment siguen els mateixos
estudiants els qui avancen solucions. Aquestes propostes seran matisades, reformulades, complementades, etc., per
part del professor.

En l’elaboració hem tingut present que ens adrecem a estudiants de 3r o 4t d’ESO, i que la unitat ha de poder
utilitzar-se de manera fragmentada. Algunes de les activitats proposades sobrepassen les capacitats i potencialitats
d’alumnes de 14-15 anys, però les hem volgut incloure per si els professors volen usar-les amb els estudiants de
batxiller.

Per acabar, volem agrair a Jaume Pastor Bolufer, professor de ciències de secundària, per la lectura tan atenta i els
suggeriments fets, i també a RUVID, en especial a Pilar Durá Gilabert i a Lauren Wickman, per la confiança dipositada
i per les facilitats que ens han concedit.”

« Entrades més recents - Entrades anteriors »

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.