Composició d’un cigarret

Hi ha prop de 4.000 substàncies químiques al tabac i, almenys, 40 d’aquestes són cancerígenes per a les persones.

Els components bàsics del fum de tabac identificats amb més probabilitats de provocar malalties són els següents:

Quitrà:  En la seva forma de condensació, el quitrà és una substància de color marró de consistència viscosa que pot tacar d’un marró groguenc els dits i les dents dels fumadors.

També taca el teixit del pulmó. El benzopirè, ben establert com a substància carcinògena, és un hidrocarbur aromàtic policíclic prominent trobat en quitrà. És la substància fosca i enganxosa encarregada de dur la nicotina i altres productes químics del tabac fins als nostres pulmons.

Nicotina: La nicotina està entre els verins més tòxics i actua amb gran rapidesa. Pel que sembla, la nicotina és l’agent farmacològic més important i perjudicial al fum del tabac, i és la droga del tabac que provoca l’addicció dels fumadors.

Els seus efectes immediats inclouen l’augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial, la constricció dels vasos sanguinis, i efectes musculars, hormonals i metabòlics.

Pel que fa a una  exposició prolongada, pot contribuir, junt amb el monòxid de carboni al dany al revestiment dels vasos sanguinis, cosa que mostra que té un paper potencial a l’hora de causar malaltia coronària. També està implicada en alteracions reproductives i gastrointestinals.

Monòxid de carboni: Es forma quan s’encén un cigarret. Té molts efectes tòxics al cos, el més important dels quals és la disminució del transport d’oxigen a la sang. Com que el monòxid de carboni té una afinitat química per a l’hemoglobina dues-centes vegades més gran que la de l’oxigen, s’uneix preferentment amb l’hemoglobina, de manera que es redueix, així, la quantitat de sang oxigenada que circula als òrgans i als teixits del cos. El monòxid de carboni està fortament lligat al desenvolupament de la malaltia coronària i desenvolupa l’aterosclerosi.

Encara que el monòxid de carboni no és en si mateix una substància carcinògena, pot contribuir a càncers i a d’altres malalties de les vies respiratòries a causa del seu efecte inhibidor del mecanisme de neteja del moc de les vies respiratòries. En comptes d’eliminar-se, les substàncies tòxiques contingudes en el fum de cigarrets romanen a les vies respiratòries, provoquen inflamació i dany, i deterioren la funció pulmonar i augmenten la probabilitat de malaltia pulmonar.

Òxids de nitrogen: El fum dels cigarrets conté òxids de nitrogen en nivells relativament alts. És sabut que aquest gas que provoca dany pulmonar en animals d’experimentació similar al que es troba en fumadors, i pot ser responsable del dany pulmonar inicial que comporta un
emfisema.

Àcid cianhídric: Té un efecte directe, nociu sobre els cilis, part del mecanisme de neteja pulmonar natural en humans. La interferència amb aquest sistema de neteja pot causar una acumulació d’agents tòxics als pulmons, i fer augmentar així la probabilitat de desenvolupar malaltia.

Metalls: S’han detectat trenta metalls en el fum de tabac, com ara el níquel, l’arsènic, el cadmi, el crom i el plom.

Compostos radioactius: Són el poloni-210 i el potassi-40. Altres composts radioactius presents són el radi-226, el radi-228
i el tori-228. Està àmpliament demostrat que els compostos radioactius són substàncies carcinògenes.

Més informació:

Components del fum del tabac

Vídeo – El fum del cigarret de Gabriel Ferrater

Els riscos del fum del tabac ambiental

Vull créixer sense fum: una guia per a pares i mares

Presentació Flash – Les substàncies químiques del fum del tabac

 El tabaquisme

El tabaquisme és l’addicció crònica al tabac, provocada, principalment, per un dels seus components actius: la nicotina. El consum reiterat de tabac genera dependència física, psicològica i social.

Es considera la nicotina com una substància que causa addicció i el tabaquisme una malaltia crònica que passa per períodes d’abstinència i recaigudes amb possibilitats de tractament; des de llavors, el tabac és reconegut mundialment com una droga i no com un mal hàbit.

El tabaquisme es considera la primera causa de mort evitable al món i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, cada any, 5 milions de morts a tot el món estan relacionats amb el tabaquisme.

El tabaquisme s’associa a malalties greus, cosa que inclou malalties respiratòries, cardiovasculars i diversos tipus de càncers.

Entre els factors que propicien l’inici del tabaquisme hi ha la percepció de molts adolescents, que veuen el fet de fumar com un comportament normal en la vida adulta. A causa d’aquesta percepció, l’acció de fumar passa a tenir un caràcter simbòlic en el procés de maduració de molts joves. És evident que la indústria augmenta aquesta percepció amb les seves estratègies de promoció. L’extensió d’espais sense fum en lloc públics modifica aquesta realitat. Un altre factor clau és l’àmplia accessibilitat al tabac, ja que la seva venda es porta a terme en tot tipus d’establiments: estancs, bars, cafeteries… i això dificulta el seu control, tot i els intents de regular la seua venda als menors. L’extensió dels punts de venda i l’interès econòmic implicat dificulten aquest procés.

Amb la confirmació científica que el tabaquisme passiu té efectes negatius per a la salut, la prohibició de fumar en espais públics adquireix carta de necessitat.

Més informació:

Canal Salut: tabaquisme

Infermera virtual: tabaquisme

Presentació Flash – Els efectes del tabac als pulmons

Vídeo:  http://www.tv3.cat/videos/2897650/Fumar-matar-a-distancia

Enviat per: Llidó | 19 maig 2014

Trastorns de la conducta alimentària

Durant els últims anys hem viscut un canvi respecte als patrons de bellesa i de culte al cos. Molta gent cerca el cos perfecte amb dietes, rutines d’entrenament i consells. El problema sorgeix quan aquestes conductes s’allunyen de la vida sana i provoquen obsessions, com la de tenir un cos perfecte a qualsevol preu. Cada dia són més les persones que confonen un cos saludable amb l’obsessió per aconseguir un físic perfecte mitjançant uns patrons irreals que, a vegades, poden posar en perill la salut de les persones. En molts d’aquests casos, la situació és de no retorn i, per tant, qualsevol ajuda és ineficient.

Les Tres Gràcies Peter Paul Rubens, 1639

Les Tres Gràcies
Peter Paul Rubens, 1639

El descontentament amb el propi cos i el voler canviar d’aspecte poden derivar en trastorns alimentaris (només 1 de cada 10 homes pateix un trastorn alimentari) com la bulímia o l’anorèxia.

La bulímia és la sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable.

L’anorèxia és el rebuig a ingerir aliments, amb inducció al vòmit, generalment motivada per un desig compulsiu d’estar prim. En el cas dels xics l’anorèxia es coneix com manorèxia, però són casos minoritaris respecte als de les dones. Malgrat això, el nombre d’homes que pateixen aquest trastorns es troba en augment. La principal forma de culte al cos entre els homes és la vigorèxia, és a dir, l’obsessió per estar musculat. De la mateixa manera que la resta de conductes relacionades amb la cerca del cos perfecte, les persones vigorèxiques cada vegada són més joves.

Però últimament s’estan donant altres comportaments també relacionats amb la cerca d’un cos perfecte que, tot i no estar reconeguts com a malalties, poden acabar sent molt nocives.

Per exemple:

La potomania que consisteix en beure grans quantitats d’aigua diàries, que poden arribar als 6 litres.

La diabulímia que és una pràctica duta a terme pels diabètics que aprofiten la seva malaltia per perdre pes, al reduir la dosi d’insulina.

La permarèxia, pensar a totes hores en menjar i en les seues calories.

La tanorèxia, addicció al bronzejat i aconseguir un to de pell fosc.

La pregorèxia, cas d’anorèxia en dones embarassades.

La drunkorèxia, deixar de menjar per compensar les calories que conté l’alcohol que beuen.

La vigorèxia, l’obsessió per estar musculat. Es passen moltes hores fent gimnàstica i consumeixen proteïnes.

L’ortorèxia, obsessió amb la dieta sana. A la llarga pot derivar en la reducció de menjar. Com no mengen el mateix que tots redueixen el cercle d’amics.

Si una persona està contenta amb ella mateixa i té una bona relació amb la família o amb els amics, aquests impactes sobre els cossos perfectes no els afecten igual que a una persona amb carències afectives. El grup de risc i més susceptible de desenvolupar alguna d’aquestes conductes són les dones; sobretot les adolescents introvertides, amb poca autoestima i que poden tenir un disgust emocional per no tenir parella o per problemes amb els amics. Normalment, les persones que duen a terme aquest tipus de conductes tenen algun tipus de patiment emocional relacionat amb el seu entorn que fa que creguen que un canvi en el seu cos suposarà una millora en la seva vida i una solució als seus problemes. Per tant, els seus problemes personals es poden tornar també en uns de físics.

Més informació:

Nous desordres alimentaris, molts noms i poques evidències

Prezi – Trastorns alimentaris: la veritat d’un món perillós

Prezi – Els trastorns de conducta alimentaris

Enviat per: Llidó | 15 maig 2014

Expociència 2014: el dissabte 24 de maig de 2014

El pròxim dissabte 24 de maig, de 10 a 14 hores, se celebra la sisena jornada de portes obertes del Parc Científic de la Universitat de València, EXPOCIÈNCIA 2014, una festa amb més de 60 activitats lúdiques i divulgatives al voltant de la ciència i de la innovació que rep cada any la visita de milers de ciutadans.

EXPOCIÈNCIA 2014 va dirigida al professorat d’ensenyament no universitari, a les seues famílies i als estudiants en general, a fi de descobrir de prop la ciència que es fa a la Universitat de València i també al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a la Comunitat Valenciana.

EXPOCIÈNCIA s’ha consolidat com una cita clau a fi de conèixer, en un ambient lúdic i relaxat, les instal·lacions científiques i empresarials del Parc Científic de la Universitat de València. De fet, hi ha activitats preparades per a públics de totes les edats, des d’experiments i tallers de divulgació de la ciència fins a actuacions i atraccions dirigides als més menuts. La jornada compta amb el suport de la FECYT i del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Trobareu la programació i els detalls al web www.expociencia.org, i estareu al corrent de tota l’actualitat a https://www.facebook.com/expociencia.pcuv. Podeu fer-vos una idea del què és EXPOCIÈNCIA 2014 en aquest vídeo (http://mediauni.uv.es/3837va) o realitzar qualsevol consulta al telèfon 963 543 058.

El Parc Científic de la Universitat de València es troba al Campus de Burjassot-Paterna, just darrere dels edificis de Canal 9. Té connexió directa des de la ciutat de València a través de la línia 4 de tramvia (parades TVV i Santa Gemma).

Enviat per: Llidó | 11 maig 2014

Les pseudociències i les conspiracions

El terme pseudociència s’aplica a totes aquelles pràctiques que, amb pretensió de ser científiques, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Pseudocientífic té el sentit de pretesament científic. Per tant, no és ciència.

Aquests dos paràgrafs són de Carl Sagan:

La ciència […] planteja hipòtesis de manera que poden refutar-se. Es confronta una successió d’hipòtesis alternatives mitjançant experiment i observació. Per descomptat, quan es descarta una hipòtesi científica es veuen afectats els sentiments de propietat, però es reconeix que aquest tipus de refutació és l’element central de l’empresa científica.

La peseudociència és just el contrari. Les hipòtesis solen formular-se precisament de manera que siguen invulnerables a qualsevol possibilitat de refutació, amb la qual cosa en principi no poden ser invalidades. Els practicants es mostren cauts i a la defensiva. S’oposen a l’escrutini escèptic. Quan la hipòtesi dels pseudocientífics no aconsegueix quallar entre els científics s’al·leguen conspiracions per suprimir-la.

Amb una il·lustració:

Per una altra banda, la teoria de la conspiració és la creença que un complot està al darrere d’un fet (en el nostre cas científic). Aquesta gent que veu conspiracions per tot arreu creu que l’elit econòmica, els governs i les grans empreses manipulen els avenços de la ciència per als seus interessos amb la finalitat de mantenir i augmentar el seu poder i la seua influència sobre la gent comuna.

 

Què hi ha darrere de…?

Les energies alternatives al petroli, la parapsicologia, la psicoanàlisi, l’agricultura ecològica, el biomagnetisme, la fi de la fam, l’acupuntura, les prediccions astrològiques, les radiacions, els ovnis, el futur dels combustibles fòssils, el canvi climàtic, la quiropràctica, els extraterrestres, les vacunes, etc.

Aquí teniu el treball que ha estat elaborat per alguns alumnes a fi d’esclarir aquests dos conceptes.

 

Una infografia exposa els animals que més persones maten anualment. Si ens pregunten quin és l’animal que més persones mata, sabríem contestar-ho correctament? El lleó, el tauró, els cocodrils? Moltes vegades tenim una idea prèvia errònia. Per què no en aquest cas? Per això hem d’anar sempre a les fonts adequades (al peu de la infografia teniu les referències).

 

Com veieu els mosquits -i no són animals massa grans- maten cada any 725.000 persones. En  una segona posició molt distingida, amb  475.000 de morts, l’ocupem les persones: no necessitem ningú per matar-nos els uns als altres.

A moltíssima més distància vénen -i per aquests ordre- les serps, els gossos, la mosca tse-tse i el paràsit (el Trypanosoma cruzi), el cuc aplanat (Schistosoma mansoni), cucs redons paràsits (Ascaris), la tènia, cocodrils, hipopòtams, elefants, lleons, llops i taurons.

CONFERÈNCIA: MATEMÁTICAS Y MEDIOS DE COMUNICACIÓN

DATA: El divendres 9 de maig de 2014

LLOC: Casa de Cultura- Xàbia

HORA: 20 h

FERNANDO CORBALÁN. Professor d’Educació Secundària. 

 
FernandoCorbalan
Farem una reflexió sobre la importància dels mitjans en la nostra societat i les seues relacions amb les matemàtiques, explorant les maneres en què apareixen les matemàtiques i els professionals d’aquests. Ens aturarem en quins són els mitjans més seguits al nostre país (en premsa, ràdio, televisió i Internet), així com les maneres de mesurar-ho. I abordarem les grans zones de contacte: els nombres, les gràfiques i l’estadística i l’atzar (com una aproximació breu a la publicitat).
Més informació:
• • • •
• • • •
Enviat per: Llidó | 3 maig 2014

Geolodía 2014

Què és Geolodía?

Geolodía és un dia de divulgació de la Geologia a fi d’acostar aquesta disciplina als ciutadans. Es tracta d’una activitat de camp, gratuïta, sense inscripció i el participant decideix la manera de realitzar-la.

En aquesta jornada participen monitors (professors universitaris i de secundària, alumnes universitaris de geologia, empreses,…) que realitzen explicacions divulgatives a diferents llocs d’un itinerari geològic.

DEMARCACIÓ D’ALACANT

Edició 2014 – Oriola – 11 de maig

OPCIÓ A: ITINERARI CREU DE LA MOLA – BARRANC DE LES MINES

OPCIÓ B: ITINERARI DEL CABEÇÓ DE SANT MIQUEL

S’han realitzat les edicions següents:

2008Serra Gelada: des de terra; des de la mar

2009Serra d’Aitana

2010Ciutat d’Alacant

2011Cala del Moraig del Poble Nou de Benitatxell

2012El Cabeçó de la Sal de Pinós

2013Escull de coralls de Santa Pola

DEMARCACIÓ DE VALÈNCIA

Edició 2014 – Gestalgar: Barranco de las Clochas; Xiva: Los Frailes de Oratillos – 11 de maig

DEMARCACIÓ DE CASTELLÓ

Edició 2014 – Almenara: Geologia i Palenotologia de “Els Estanys” – 11 de maig

MÉS DEMARCACIONS QUE REALITZEN GEOLODÍA 2014

Llistat de demarcacions on es realitzen activitats

 

 

Enviat per: Llidó | 3 maig 2014

El cel de Xàbia al maig de 2014

Posta de Sol i de Lluna a Brisbane. Apod.cat

Posta de Sol i de Lluna a Brisbane.
Apod.cat

• • • •

El cel de Xàbia al maig de 2014

Júpiter, visible -tocant a la seua fi: en acabar el mes ja estarà bastant a prop de l’horitzó oest – les primeres hores de la nit a la constel·lació dels Bessons. Al maig el planeta Saturn estarà en oposició, com Mart ho va estar-hi el mes passat; aquests seran els dos planetes més visibles. Mart, visible quasi tota la nit a la constel·lació de la Verge. Saturn, visible durant tota la nit a la constel·lació de la Balança.

Mercuri, visible la segona meitat del mes al tardet molt baix (oest), entre les llums del crepuscle. Venus, visible a la matinada entre les llums del crepuscle (est).

Urà, visible molt baix a la matinada la segona meitat del mes , entre les llums del crepuscle, a la constel·lació dels PeixosNeptú, visible molt baix a la matinada a la constel·lació d’Aquari.

A l’alba

Venus, visible entre els llums del crepuscle matutí.

El dia 5 -Urà (no visible a ull nu), Venus, i Neptú (no visible a ull nu- a les 04:45h

El dia 5 -Urà (no visible a ull nu), Venus, i Neptú (no visible a ull nu)- a les 04:45h

A la nit

Júpiter, visible a les primeres hores de la nit a Bessons.

Mart, visible quasi tota la nit a Verge, a prop de la seua estrella principal, Spica.

Saturn, visible durant tota la nit a la constel·lació de la Balança.

El dia 25 - mapa celeste: Saturn, Mart, Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 25 – mapa celeste: Saturn, Mart, Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 25 -Saturn i Mart- a les 19:30h

El dia 25 -Saturn i Mart- a les 19:30h

El dia 25 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 25 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

Al tardet

Mercuri, visible la segona meitat del mes al tardet molt baix. Al final de la primera quinzena es podrà veure durant uns 30 minuts després de la posta del Sol.

El dia 25 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 25 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

• • • •

La Lluna

QUART CREIXENT el dia 7 a les 3h 15m

LLUNA PLENA el dia 14 a les 19h 16m

QUART MINVANT el dia 21 a les 12h 59m

LLUNA NOVA el dia 28 a les 18h 40m

 

• • • •

El Sol

Coordenades de Xàbia: 38° 47′ 21″ N, 0° 9′ 47″ E [+] o [+]

Dia 05 – Eixida a les 04:57 GMT; Posta a les 18:55 GMT 

Durada del dia: 13 h 57 m 27 s  – Durada de la nit: 11:56 GMT

Dia 15 – Eixida a les 04:47 GMT ; Posta a les 19:04 GMT

Durada del dia: 14 h 16 m 53 s – Durada de la nit: 11:55 GMT

Dia 25 – Eixida a les 04:39 GMT; Posta a les 19:12 GMT

Durada del dia: 14 h 33 m 01 s – Durada de la nit: 11:56 GMT

• • • •

Curiositats

— — —

El dia 4 -després de la posta de Sol, Júpiter i la Lluna seran visualment molt a prop, a ponent.

El dia 4 -la Lluna i Júpiter molt a prop- a les 20h

El dia 4 -la Lluna i Júpiter molt a prop- a les 20h

— — —

El dia 10 -Saturn en oposició i acostament màxim a la Terra; el seu disc aconseguirà un diàmetre de 18.9″ i, a més, la inclinació dels seus anells ens facilitarà la seua observació: apunteu bé els telescopis i feu astrofotografies-.

El planeta dels anells es pot veure a primeres hores de la nit a ull nu com una de les estrelles més brillants (magnitud 1). Amb uns prismàtics normals, Saturn ja es veu millor de com ho veia Galileu. Encara que la potència siga baixa, el sistema d’anells es veu molt bé però amb potències mitjanes o altes es veuen nombrosos detalls, com l’ombra del planeta sobre els anells, l’ombra d’aquests sobre el planeta, la divisió de Cassini, les diferències d’intensitat entre els anells, la transparència de l’anell intern i, amb un bon telescopi, també la divisió d’Encke, en l’anell més extern. I a prop del planeta es mou sempre el satèl·lit Tità, l’únic del Sistema Solar que té atmosfera. Amb un telescopi mitjà es distingeixen bé quatre satèl·lits més.

Oposicions de Saturn: 2001-2029 Viquipèdia

Oposicions de Saturn: 2001-2029
Viquipèdia

— — —

El dia 11 -Saturn, Spica, la Lluna visualment a la vora de Mart, Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 11 -Mapa celeste: Saturn, la Lluna, Mart, Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

El dia 11

El dia 11 -Saturn- a les 19:30h

El dia 11 -Spica, la Lluna i Mart- a les 19:30h

El dia 11 -Júpiter i Mercuri- a les 19:30h

— — —

El dia 13 la Lluna eixirà per davant de Saturn, mentres que el dia 14 passarà al revés. Això vol dir que Saturn s’ocultarà el dia 14 darrere de la Lluna però a les nostres antípodes.

El dia 13 -Saturn i la Lluna- a les 21:00h

El dia 13 -Saturn i la Lluna- a les 21h

El dia 14 -la Lluna i Saturn- a les 21h

El dia 14 -la Lluna plena i Saturn- a les 21h

— — —

El dia 14 -Lluna plena- a les 19:16h

Dia 14 -Lluna plena, Saturn i Mart- a les 19:16h

El dia 14 -Lluna plena, Saturn i Mart- a les 19:16h

Dia 14 -Júpiter i Mercuri- a les 19:16h

El dia 14 -Júpiter i Mercuri- a les 19:16h

— — —

El dia 25 -Venus visualment molt a prop de la Lluna, a l’horitzó de llevant.

El dia 25 -la Lluna i Venus visulament a prop, amb Urà- a les 4:30h

El dia 25 -la Lluna i Venus visulament a prop, amb Urà- a les 4:30h

— — —

• • • •

• • • •

Els cometes

Cometa 209/P LINEAR. Pluja d’estrelles (restes del cometa) fins a 200 meteors per minut, el dia 24: meteors abundants i especialment lents, per tant seran fàcils d’observar-los. [+]

• • • •

Els meteors

Eta-Aquàrids Notable radiant, actiu fins al 28 de maig amb un màxim el 6 de maig (AR 22h 32m, decl. -1º). ZHR pròxima a 55 meteors/hora. Sol presentar bòlids molt brillants amb esteles persistents. Visible poques hores abans de la matinada i desfavorablement situat per a observadors peninsulars. Associat al cometa Halley, igual que les Oriònides. [+]

• • • •

Fonts:

Més informació a Pols d’estels, a ASTROBANYOLES, a l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i a Your Sky.

Enviat per: Llidó | 19 abril 2014

Café i cafeïna

La bevedora de cafè, oli de l'any 1888 d'Ivana Kobilca al Museu Nacional de Ljubljana (Eslovènia).

La bevedora de cafè, oli de l’any 1888 d’Ivana Kobilca al Museu Nacional de Ljubljana (Eslovènia). Viquipèdia

El café és la beguda que s’obté del fruit i de les llavors d’un arbret del mateix nom. El cafè és la segona mercaderia més comercialitzada al món després del petroli. Les dues espècies cultivades són Coffea arabica (la qual proporciona el 75% de la producció mundial) i Coffea canefora (sinònim Coffea robusta). El conreu del café es troba molt desenvolupat a nombrosos països tropicals, especialment al Brasil, que acumula una mica més d’un terç de la producció mundial de café. Hi ha un major consum a països com a la Gran Bretanya, als EE UU i als països nòrdic.

Llavors de la planta del cafè en diversos estadis de maduresa.

Llavors de la planta del cafè en diversos estadis de maduresa. Viquipèdia

Quins components té el café?

Esquema molecular de la cafeïna (s'ometen alguns àtoms de carboni i d'hidrogen)

Esquema molecular de la cafeïna (s’ometen alguns àtoms de carboni i d’hidrogen)

El café que prenem és una infusió que conté cafeïna, petites quantitats de vitamines i d’alguns elements químics (sals minerals: potassisodicalcimagnesi; àcids orgànics: cafeilquínics o clorogènics; també conté trigonelina, que es transforma en amida nicotínica durant el període de torrefacció; i cafeïna).

La cafeïna pren noms diversos segons la procedència d’extracció: teïna, mateïna, guanina,…

La concentració de cafeïna al café pot variar en funció del país en què es consumeix, en general aquesta és de 50-55 mg per cada 100 g de café. Això significa que cada café (torrat mòlt) que prenem (150g) conté uns 80 mg de cafeïna de mitjana; del café instantani és de 60 mg; i del café descafeinat, de 3 mg.

Quins efectes produeix la cafeïna en les persones?

L’únic ingredient del café al qual se li atribueix el fet de modificar el comportament de les persones és la cafeïna. La cafeïna és una droga psicoactiva i estimulant. Una droga psicoactiva és una agent químic que actua sobre el sistema nerviós central i que té com a conseqüència alguns canvis en la percepció, l’ànim, l’estat de consciència i el comportament. Un estimulant és una droga que augmenta els nivells d’activitat motriu i cognitiva, reforça la vigilància i els estats d’alerta i d’atenció  i disminueix el temps de reacció.

Com actua la cafeïna?

La cafeïna bloqueja els receptors d’adenosina. L’adenosina és un neurotransmissor que  té efectes sedants i inhibidors sobre l’activitat neuronal. Aquests efectes fan que augmente la son. Com la cafeïna fa que no passe el nivell adequat d’adenosina d’una neurona a l’altra perquè en aquesta no funcionen bé els receptors, provoca una disminució de la son.

La cafeïna estimula la secreció d’adrenalina a la sang. L’adrenalina és una hormona que segreguen les glàndules suprarenals a la sang en situacions d’alerta o d’emergència. Això explica per què quan prenem café tenim més atenció, alerta i capacitat de resoldre problemes.

Quins aspectes positius té la cafeïna en l’organisme?

• Millora l’estat d’alerta, l’atenció, la concentració i la capacitat per resoldre problemes, així com disminueix el temps de reacció.

• Augmenta la resistència i el rendiment en els esports, així com la recuperació després de fer-ne.

• Disminueix la fatiga temporalment.
• Estimula l’organisme a oxidar grasses quan es fa esport, doncs fa que augmente la concentració d’àcids grassos en la sang.
• Estimula el cor i l’aparell circulatori (augmenta la pressió sanguínia  temporalment, dilata les venes, augmenta la freqüència cardíaca…),
l’aparell respiratori i el sistema nerviós.
• Estimula el còrtex del cervell i el tronc del cervell del sistema nerviós, fet que fa que augmente la intensitat mental.
• Et fa sentir millor, més feliç, més energètic, amb major estat d’alerta i més sociabilitat.
• Disminueix la son.

Quins aspectes negatius té la cafeïna en l’organisme?

• La cafeïna és una droga i, per tant, crea addicció. De fet, la cafeïna és una de les tres drogues que afecten l’humor més utilitzades en el món, juntament amb la nicotina i l’alcohol.

• Fa un efecte semblant a l’estrés en l’organisme.

• La cafeïna comença els seus efectes a l’organisme humà entre 15 i 30 minuts després del seu consum.  No s’elimina completament de l’organisme fins al cap de moltes hores (entre 4 i 8, depenent de la persona).
• Pot irritar l’estómac (fa que augmente la secreció de sucs gàstrics).
• Fa que la digestió dels aliments siga menys efectiva (relaxa els músculs del sistema intestinal).
• Si es pren en excés, pot produir efecte diürètic (provoca la pèrdua d’aigua i sodi mitjançant l’orina).
• Provoca “baixons”, fatiga, al cap d’una estona. Quan “passen els efectes” de la cafeïna s’acaba també l’estat d’alerta i la “vitalitat” que ens proporciona  aquest agent químic.
• Afecta a la llargada i la qualitat de la son. El sistema nerviós es troba massa estimulat per a permetre un son profund, llarg i relaxat.
• A vegades (en principi si no es fa esport), fa treballar més del normal el pàncrees per a reduir l’excés de glucosa en sang.
• La sensibilitat a la cafeïna disminueix i cada vegada es necessita més  cafeïna per a sentir els mateixos efectes.
• Existeix la sobredosis de cafeïna, que produeix atacs de pànic, ansietat crònica i palpitacions.

Determinació de cafeïna en productes comercials diferents

Beguda                        Guaranà   Red Bull   Coca-cola   Nestea   Café curt   Café llarg   Café desc. llarg   Nescafé normal   Nescafé desc.

Volum (ml)               250               250              330                  330           50                  55                    55                                 En un sobre                En un sobre

mg cafeïna ració    73,1              76,4             29,9                 12,2          111,7             114,9              1                                    75,1                               3,1

La gràfica següent és una comparativa dels mg de cafeïna per litre de beguda d’un estudi:

http://issuu.com/instituttorredelpalau/docs/tdr

La concentració més alta correspon al café curt i llarg, seguit de les begudes energètiques, els refrescs de cola, els Nestea i el café descafeïnat.

A partir del coneixement exhaustiu de la substància i les seues concentracions en diferents presentacions és possible establir pautes saludables de consum. Fóra desitjable que aquest coneixement arribàs a la població a través de les actuacions de les autoritats sanitàries.

L’última finalitat de la ciència hauria de ser sempre el benestar de les persones.

Fonts:

“Determinació analítica de cafeïna en diferents productes comercials”

“Les begudes estimulants. Efectes del café i del Red Bull en l’esport”

Enviat per: Llidó | 14 abril 2014

L’evolució de l’ull

Com s’ha arribat a desenvolupar un òrgan tan complex com l’ull? Richard Dawkins ho explica molt bé en aquest vídeo.

I el defecte intrínsec del punt cec en aquest vídeo.

Feu un altre experiment i observeu quina és la causa del punt cec.

• • • •

I ara deixem l’evolució de l’ull per veure algunes explicacions del funcionament de l’ull humà: la visió.

El cos humà 2.0

El cos humà 2.0

El funcionament de l’ull humà en un tres i no res.

Ciència divertida: l’ull humà.

El funcionament de l’ull: miopia, hipermetropia, visió diürna i nocturna, visió dels colors,…

Maqueta feta per alumnes sobre el funcionament de l’ull.

« Newer Posts - Older Posts »

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.