Enviat per: Llidó | 10 gener 2011

L’obsolescència programada

“Un producte que no es trenca és una tragèdia per als negocis”. Aquest és el lema amb què es basa el nostre sistema econòmic occidental.

Productes tan comuns com la bombeta elèctrica, la roba, les impressores, els ordinadors, els televisors, els mòbils, els frigorífics, etc. es fabriquen per tal que en un moment determinat es trenquen o es facen malbé. A això s’anomena l’obsolescència programada (es programa un producte per tal que es faça obsolet).

L’obsolescència programada, es posa al descobert al programa Comprar, tirar, comprar. Aquest programa posa exemples molt entenedors. Les impressores tenen un xip en què a partir d’un nombre de còpies la màquina deixa de funcionar. Les bombetes elèctriques es fabriquen a fi que duren només un nombre d’hores.

El resultat final és que aquests productes en deixar de funcionar obliguen a comprar-ne un altre i són llançats als abocadors (normalement del tercer món), la qual cosa produeix un problema al medi ambient. Ara, la qüestió és si el nostre sistema econòmic pot sostenir-se sense aquesta manera de fabricació. Tot un debat!

El perill del consumidor és deixar-se portar per la publicitat i el crèdit. No obstant, aquest sistema ens atrapa.

Advertisements

Categories

%d bloggers like this: