Les Ciències de la Natura del Llidó

Gemma Marfany, professora de Genètica de la Universitat de Barcelona i cap d’unitat del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares CIBERER, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Gens i Gents. No serà aquesta la primera vegada que la genetista participe en Mètode, doncs és l’autora d’un dels articles […]

(Antoni Vidal-Ferràndiz, Llicenciat en Enginyeria Aeronàutica i doctor en Energia Nuclear per la Universitat Politècnica de València, respon des de la secció  Els perquès de Mètode  a la pregunta de per què va esclatar la central nuclear de Txernòbil. ) La matinada del 26 d’abril de 1986 els operadors de la central nuclear de Txernòbil es disposaven a fer un […]

Mónica Giménez Marqués, química i doctora en Nanociència i Nanotecnologia per la Universitat de València, va ser guardonada el passat 1 de març d’aquest any amb el primer premi de la XIV edició del Premi d’investigació Cientificotècnica d’Algemesí, pel seu article científic sobre l’enginyeria de superfície GraftFast per a la millora de la furtivitat en nanop […]

Respon AMPARO LATORRE CASTILLO: Primer que res, s’ha d’aclarir que l’ADN codificant és aquell que conté els gens que produeixen proteïnes dins del genoma, mentre que l’ADN no codificant pot estar format per gens que produeixen distints tipus d’ARN, però no es tradueixen a proteïnes. El percentatge d’ADN codificant és baix en els genomes de tots els organisme […]

La memòria dels nostres avantpassats està escrita en els ossos. Des de perspectives tan dispars com les ciències humanes, biològiques o mèdiques podem conèixer molts aspectes sobre la vida i la mort d’aquells que van habitar les ciutats que trepitgem avui. Les restes humanes constitueixen els millors fòssils directors per a conèixer el nostre llinatge i la n […]

Respon MANEL PERUCHO PLA: Segons la teoria del Big Bang, l’Univers estava concentrat en un punt tot just abans de la gran explosió que el va formar i com a conseqüència de la qual se’n va produir l’expansió. La primera llum que podem veure de l’Univers primigeni és la radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l’anglès cosmi […]

Fa 12.000 anys, al Creixent Fèrtil de l’Orient Mitjà va néixer un projecte que havia de canviar del tot la humanitat. Alguns grups de caçadors-recol·lectors van iniciar els seus primers experiments amb una nova tecnologia, l’agricultura, que els portaria a abandonar els seus hàbits nòmades i aprofitar d’una manera molt més eficient l’energia solar que les pl […]

En 1972 Arthur C. Clarke va publicar Cita amb Rama. En aquesta novel·la s’explica el cas d’un sistema de vigilància espacial que detecta un astre anòmal. L’objecte, que és batejat amb el nom de Rama, viatja a una velocitat inusualment alta, la qual cosa indica que no està lligat gravitatòriament al Sol, sinó que prové de fora del Sistema Solar. La sorpresa v […]

És sabut que el químic, enginyer i empresari Alfred Nobel va inventar la dinamita. Amb els seus invents i la seua explotació comercial va amassar una important fortuna. Segons el seu testament, datat el 27 de novembre de 1895, els interessos d’aquell capital havien de ser anualment distribuïts en forma de premis entre aquells que hagueren propor­cionat el ma […]

L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement candent, no sols entre acadèmics i indústria, sinó també en la societat i en els mitjans de comunicació. Les raons d’aquesta popularitat creixent són múltiples: una disponibilitat sense precedents de dades i potència de càlcul, l’aparició d’algunes metodologies innovadores, trucs tècnics menors però signific […]