Les Ciències de la Natura del Llidó

La ciència és una de les constants que defineixen la genealogia d’Hélène Langevin-Joliot-Curie. Filla i néta de ni més ni menys que quatre premis Nobel, l’actualment investigadora del Centre Nacional per a la Investigació Científica (CNRS) francés ha sigut capaç de definir la seua trajectòria com a física nuclear més enllà de les fites aconseguides pels seus […]

El níxol perfecte per a la planta de posidó Les illes Balears (Mallorca, Menorca i l’arxipèlag de Cabrera) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera i els illots de Tagomago, Conillera, es Vedrà, s’Espardell i s’Espalmador) són l’arxipèlag que emergeix de la continuació a la mar de les serralades Bètiques. Se situen a 170 km de distància de la costa valenciana, se […]

Martín Aluja és un dels entomòlegs més reconeguts del món. Forma part de l’Acadèmia Mexicana de les Ciències i actualment és investigador en l’Institut d’Ecologia (INECOL), coordinat pel Consell Nacional de Ciència i Tecnologia de Mèxic (CONACYT). El seu treball científic ha estat reconegut, entre altres, amb el Premi King Baudouin atorgat per la Internation […]

El terme xilolític és completament nou. Ho sé del cert perquè me l’acabo d’inventar. Vol dir “de fusta i de pedra” (del grec ξυλον [xýlon], “fusta”, i λίθος [litos], “pedra”). És com, al meu entendre, s’hauria hagut de dir el neolític, que significa “de pedra nova”, per contraposició a paleolític, que vol dir “de pedra vella”. En efecte, el paleolític s’haur […]

D’entre tots els mamífers, el grup més controvertit és sens dubte el dels carnívors (ordre Carnivora). Secularment perseguits, la seua sola presència sol suscitar odis i passions amb igual intensitat. Bona prova d’això la trobem a les regions del nord del nostre país, amb ossos i llops com a protagonistes de continus conflictes socials. A la Comunitat Valenc […]

Acabat d’encetar l’any nou, des de Mètode ens acomiadem del 2018 recopilant els articles més llegits del nostre web. Aquest recull deixa entreveure la varietat dels continguts publicats per la revista en paper i en format digital.  Talment, reflecteix també quines qüestions de caràcter científic han interessat més a les nostres lectores i lectors en un any m […]

n una nit completament rasa, les estreles, els planetes i les galàxies inunden el cel amb la seua llum. El que veiem amb els nostres ulls és només una petita fracció del que emeten els cossos celestes. La radiació produïda per processos astrofísics cobreix un enorme ventall d’ener­gies. L’atmosfera terrestre és opaca a la majoria de l’espectre electromagnèti […]

La diferència entre el lluç i el llucet es desprèn del seu mateix nom: l’un és el lluç adult i l’altre és el lluç jove i menut. Són la mateixa espècie: Merluccius merluccius. Als mercats, altrament, sol diferenciar-se el lluç pescat amb ham, o lluç de palangre, del lluç capturat amb xarxes de ròssec, o lluç del bou. També és corrent marcar distàncies entre e […]

Tractar d’entendre l’etnobotànica valenciana sense abordar les aportacions de Joan Pellicer seria desaprofitar una oportunitat per descobrir-nos els lligams entre natura, ciència i món rural que el de Bellreguart va posar en valor al llarg de la seua trajectòria. Un bagatge riquíssim adquirit gràcies a un treball de camp minuciós i compromés amb els seus pro […]

La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per exemple, trobem més espècies en els tròpics i menys en la regió àrtica i l’antàrtica, seguint un gradient longitudinal de diversitat, un dels patrons que podem observar de manera més consistent en aquest món complex. El que sabem sobre els gradients temporals de biodiversitat és molt més […]