Enviat per: Llidó | 23 febrer 2014

Una ullada a la Ciència. Una aproximació a allò que suposa el desenvolupament científic

“Una ullada a la Ciència”. Accediu al document en format PDF

“La Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la I+D+i (RUVID) presenta a través d’aquestes pàgines la unitat
didàctica “Una ullada a la ciència”. Es tracta d’una publicació que pretén servir al professorat de 3r i 4t d’ESO com
guia o eina per a estimular entre l’alumnat una reflexió sobre algunes de les principals característiques i implicacions
de la ciència, el seu impacte en les nostres vides i sobre les qüestions ètiques que desperten els avanços científics i
tecnològics.

Aquesta unitat proposa diferents qüestions a abordar a les aules, des d’exercicis individuals o en grup, fins a debats,
comentaris de text i experiments. Aquest document ofereix una variada selecció d’activitats amb la finalitat que
cada docent esculla aquelles que més s’ajusten al nivell i als interessos de cada classe. A més, a l’abordar temes tan
diversos, com per exemple el mètode científic, el problema del canvi climàtic o l’enginyeria genètica, la unitat es
podrà treballar des de diferents assignatures.

Completen les activitats proposades en aquesta unitat un annex que inclou una selecció de vint-i-tres textos que
tracten altres temes de gran interès, a partir dels quals s’anima als alumnes a contestar una sèrie de preguntes.
Finalment, un llistat d’enllaços web facilitarà als usuaris ampliar la informació i estar al dia sobre els últims
desenvolupaments en diferents camps del coneixement.

RUVID i el conjunt d’universitats associades perseguim amb aquesta iniciativa contribuir a desenvolupar la capacitat
argumentativa i de raonament dels joves sobre qüestions relacionades amb la ciència i la tecnologia, amb l’objectiu
de despertar l’interés per aquests temes, augmentar la seua cultura científica i fomentar vocacions científiques.
La Xarxa RUVID s’ha dedicat durant deu anys a fomentar la transferència dels resultats de la I+D+i cap a la societat,
i a aquest efecte, el desenvolupament d’accions de comunicació i divulgació representa un dels principals àmbits
d’actuació. Entre les diferents iniciatives portades a terme, és destacable la convocatòria anual del concurs de
fotografia “Com veus la ciència?”, en el qual centenars de persones comparteixen reflexions sobre l’activitat científica
a través de les imatges captades en les seues fotografies. A partir de la cinquena edició d’aquest concurs, es convoca
també una categoria específica per a centres docents no universitaris el propòsit del qual és estimular la participació
i el treball a l’aula sobre aquesta temàtica.

Esperem que la publicació resulte d’utilitat i agraïm el treball dels autors del Departament de Didàctica General
i Didàctiques Específiques de la Universitat d’Alacant, així com el finançament de la Fundació Espanyola per a la
Ciència i la Tecnologia – Ministeri de Ciència i Innovació.

La ciència és la forma de coneixement que més influeix en la vida diària de les persones. El nivell de ciència assolit
per un país condiciona en gran mesura la capacitat econòmica i les possibilitats de desenvolupament, les condicions
de vida, el benestar dels ciutadans, l’esperança de vida, etc.

La ciutadania té interès per conèixer les aportacions científiques a temes de salut, mediambientals, alimentació…
Com a mostra d’aquesta preocupació podem referir-nos, sense ànim de ser exhaustius, als Pressupostos Generals
de l’Estat, però també al fet que els mitjans de comunicació dediquen atenció a tractar els progressos científics; fins
i tot, hi ha espais de TV, ràdio i premsa escrita que els aborden monogràficament. Esmentarem, per últim, la gran
quantitat de blogs de temàtica científica.

Tanmateix, no podem amagar la por envers els resultats dels avenços científics. La gent es manifesta contrària a viure
en les proximitats d’estacions transformadores de l’electricitat, el mot nuclear no es pot esmentar ni per a les proves
de diagnosi, en les prestatgeries dels supermercats no hi ha aliments transgènics, l’adjectiu químic aplicat a un
producte se sol usar com a sinònim de contaminació, manipulació, poc saludable, escassament natural, etc. Aquesta
desconfiança no és una altra cosa que la manifestació d’una cultura científica ben pobra.

Hom ha d’estar alerta de tot el que ens envolta, d’allò que ve del camp de la ciència també, però cal disposar d’un
coneixement científic mínim que ens permeta diferenciar el blat de la palla. Una societat que es considere culta no
pot ignorar els avenços científics, i això tant pel que fa a acceptar els productes o tècniques que han superat les
proves d’innocuïtat o de tolerància pertinents, com pel que respecta a les creences i valors.

L’alfabetització científica de la població és el gran repte que la didàctica de les ciències té plantejat. Amb la unitat que
teniu a les mans volem contribuir a aquest objectiu.

Alguns dels aspectes que abordem caben més bé dintre del camp de la tecnologia, que no el de la ciència, però
els hem volgut tractar per dos motius principalment. Per una banda, encara que les finalitats de la ciència i de la
tecnologia són distintes, científics i enginyers (en el sentit més clàssic dels termes) s’encaren als problemes que
els preocupen d’una manera molt semblant, i això no podem amagar-ho. A més, des que les grans corporacions
industrials de finals del segle XIX i principis del XX posaren a treballar conjuntament físics, químics, enginyers…,
podem parlar de la ciència i de la tecnologia com a camps distints? És per això que si bé hem posat l’accent en la
component científica de les situacions abordades, no hem volgut defugir algun fet tecnològic.

El gran propòsit de la unitat és que els estudiants es facen una noció d’allò que suposa la ciència. Pensem que una
estratègia adequada consisteix en treballar a l’aula d’una manera semblant a com ho fan els científics i científiques:
abordant problemes. És per això que comencem per plantejar els grans problemes que vertebren la unitat de 6
manera que servisquen de fil conductor. Amb les activitats proposades pretenem que inicialment siguen els mateixos
estudiants els qui avancen solucions. Aquestes propostes seran matisades, reformulades, complementades, etc., per
part del professor.

En l’elaboració hem tingut present que ens adrecem a estudiants de 3r o 4t d’ESO, i que la unitat ha de poder
utilitzar-se de manera fragmentada. Algunes de les activitats proposades sobrepassen les capacitats i potencialitats
d’alumnes de 14-15 anys, però les hem volgut incloure per si els professors volen usar-les amb els estudiants de
batxiller.

Per acabar, volem agrair a Jaume Pastor Bolufer, professor de ciències de secundària, per la lectura tan atenta i els
suggeriments fets, i també a RUVID, en especial a Pilar Durá Gilabert i a Lauren Wickman, per la confiança dipositada
i per les facilitats que ens han concedit.”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: