Enviat per: Llidó | 16 Març 2014

2.- L’EVOLUCIÓ A TRAVÉS DELS FÒSSILS

“¿Qui podria haver-hi imaginat que la Terra estigué dominada durant 150 milions d’anys per uns rèptils immensos i fantàstics, els dinosaures, que desaparegueren en un instant relatiu de temps, si no haguessen existit fòssils de dinosaures que ens ho contassen?”

2.- L’evolució a través des fòssils

Fòssils més freqüents a les nostres terres

Fòssils més freqüents a les nostres terres

Fòssils més freqüents a les nostres terres

Fòssils més freqüents a les nostres terres

Els fòssils són les restes d’organismes del passat. Aquestes restes, conservades a les roques sedimentàriesLa ciència que s’ocupa de l’estudi dels fòssils és la paleontologia.

Els fòssils més coneguts són les restes d’esquelets, closques i cuirasses d’animals, així com les impressions de les plantes. Tanmateix, les restes fòssils no són només les que provenen de les parts dures petrificades d’aquests organismes; també es consideren fòssils les seves restes sense alterar, motles o les petjades de la seva activitat que han quedat en diferents substrats sedimentaris o orgànics.

Evolució humana

Evolució humana

Per una altra banda,  l’evolució és el procés de canviar els caràcters heretats dels organismes entre una generació i la següent. Quan els caràcters heretats són útils per sobreviure i per reproduir-se esdevenen els més comuns en els organismes. Això passa perquè els individus amb caràcters més avantatjosos tenen més possibilitats de reproduir-se, de manera que més individus de la generació següent hereten aquests trets. Tot i que els canvis produïts en una única generació són petits, amb cada generació s’acumulen diferències que poden, al llarg del temps, causar canvis substancials en els organismes. Per tant, l’evolució dels organismes es produeix per mitjà de canvis en petits trets – les característiques particulars d’un organisme.

2.1.- Els fòssils

El text següent és un extracte del quadern de camp d’un naturalista:

“No m’ho puc explicar: ací mateix, a més de 2.000 metres d’altitud i a més d’un centenar de quilòmetres de la costa, he trobat les petxines petrificades d’uns animals que semblen caragols de mar. Un primer estudi de les petxines petrificades m’ha donat aquestes dades:

– Les petxines són molt semblants a les dels caragols de la mar.

– Estan fetes de roca, és a dir, són pedres amb forma de caragol, i no vertaders caragols.

– Les petxines petrificades estan unides fortament a les roques de la muntanya.

Les preguntes se m’amunteguen al cap. Són aquestes roques restes d’animals marins? Què ha passat per tal que s’hagen petrificat i s’hagen quedat a l’interior d’una muntanya davall de capes de centenars de metres de roca?

Una explicació possible és que aquests éssers vius hagen viscut en una època antiga en la qual el mar cobria aquesta zona. Quan van morir, van caure al fons, i s’hi van quedar soterrats per capes de fang marí. Després de molt de temps, les capes de fang es van transformar en roca, juntament amb les petxines. Una força de la Terra va fer que aquestes roques s’alçaren fins on es troben ara.

Si la meua explicació fóra correcta, caldrien molts anys (pot ser que milions) a fi que es completàs aquest lentíssim procés. Això significa que la Terra és molt antiga i que la seua superfície no ha estat sempre igual que en els nostres temps.”

Procés de fossilització

Procés de fossilització

El procés de fossilització

A la Terra hi ha una gran diversitat d’éssers vius des de fa milions d’anys. No obstant això, les espècies que hi van existir, per exemple, en l’època dels dinosaures no són les mateixes que trobem en l’actualitat. La majoria d’aquelles espècies s’han extingit, o bé han evolucionat a les espècies actuals. Els fòssils ens aporten una prova de tot açò.
L’estudi dels fòssils permet reconstruir les característiques dels éssers vius que van existir fa milers o milions d’anys i conéixer com han evolucionat les espècies al llarg del temps.
La fossilització és el procés de formació dels fòssils. Consisteix en una transformació i substitució d’algunes parts d’un ésser viu per minerals. És més fàcil que fossilitzen les parts dures de l’organisme, com ara ossos o conquilles, que les parts toves. Per això, és molt més probable trobar, per exemple, fòssils de caragols de mar que de meduses.

• Gràcies als fòssils sabem que en el passat la Terra estava habitada per animals i plantes – en general, éssers vius – diferents als actuals.

• Els fòssils ens demostren que els éssers vius canvien al llarg del temps i que originen noves espècies.

• També ens informen que les terres i els mars no sempre ha estat distribuïts tal i com els trobem en l’actualitat.  Això ha passat, lentament, al llarg de milions d’anys.

Què són els fòssils?

Fòssils

Els fòssils

Els fòssils-Com es van fer els fòssils?-Per a què serveixen els fòssils?

Fòssils: un esguard al passat

Fòssils

Els fòssils

6. Una mica d’història: els fòssils

L’arqueologia i els fòssils

2.2.- L’evolució

IES Josep Font i Tries

IES Josep Font i Tries

• Fixa’t com han evolucionat els cavalls al llarg del temps:

Els avantpassats dels cavalls no eren com els actuals. Les restes de cavall més antic que s’han trobat, que tenen una antiguitat de 58 milions d’anys, corresponen a un individu de 30 cm d’alçada i amb quatre dits a cada pota (EOHIPPUS).

Els cavalls que corrien pels prats fa 32 milions d’anys, tenien les potes més llargues, tenien tres dits a les mans i feien 60 cm d’alçada (MERYHIPPUS).

El cavall actual fa 150 cm d’alçada, té les potes molt més llargues que els seus avantpassats i només té un dit a cada mà (EQUUS).

• Fixa’t com han evolucionat els pinsans al llarg del temps a les illes Galápagos:

Una única espècie de pinsà va donar lloc a diferent espècies de pinsans a les Illes Galápagos

Una única espècie de pinsà va donar lloc a diferent espècies de pinsans a les Illes Galápagos

Quan Darwin – un científic- va arribar a les illes Galápagos li va cridar l’atenció que hi havia catorze espècies de pinsans que tenien el bec molt diferent segons el tipus d’aliment. Va arribar a la conclusió que es tractava d’una espècie provinent de l’Equador, que es va multiplicar i dispersar per les diferents illes. A cada illa només van sobreviure els individus que tenien el bec adequat a l’aliment disponible. Les diferències es van fer tan grans fins al punt que no es van poder encreuar entre si. Per tant, varen aparéixer noves espècies de pinsans.

 7. La vida al llarg del temps

L’evolució – La selecció natural

Parlem de l’evolució

Evolucionisme

La teoria de l’evolució i les seues implicacións

Més informació

VÍDEO: Els fòssils, l’ADN i l’evolució

VÍDEO: Terra Alta, jaciment a cel obert

VÍDEO: Conca de Tremp, viatge en el temps

VÍDEO: Cabres i fòssils als Ports

VÍDEO: Els ratpenats, un èxit evolutiu

VÍDEO: Origen i evolució dels cetacis

VÍDEO: Charles Darwin i la teoria de l’evolució

VÍDEO: Charles Darwin, bicentenari d’un naturalista

AUDICIÓ: Charles Darwin

VÍDEO: Les Pitiüses, les illes de l’evolució natural

Resum

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: