Enviat per: Llidó | 19 març 2014

3.-LA BIODIVERSITAT DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL

Vista satèl·lit de la mar Mediterrània. Crèdits: NASA

3.- La biodiversitat de la mediterrània occidental

El clima mediterrani és típic dels països de la Mediterrània, però no és exclusiu d’aquests. També es dóna a les costes occidentals dels continents de latituds mitjanes. Es caracteritza per l’alternança d’una estació seca i càlida ( a l’estiu) i una d’humida i freda (a l’hivern).

Zones de clima mediterrani

Zones de clima mediterrani

A les zones de clima mediterrani s’observen variacions climatològiques, de manera que hi ha notables diferències entre Nàpols (plujós, temperat, d’estiu sec i càlid) i Califòrnia (plujós, temperat, d’estiu menys càlid). La zona de Grècia (tres mesos secs i càlids), mentres que a Austràlia i a Sud-àfrica (cinc a sis mesos molt secs i càlids). A la zona de Xile (estius frescos i boirosos).

 Les comunitats vegetals de la mediterrània occidental:

La terra baixa mediterrània

“Pensar que les plantes viuen per aquí per allà, de qualsevol manera, fóra ben desencertat. Cercar un garrofer dalt del Puigmal, als Pirineus, seria tan inútil com mirar de trobar la flor de neu a les platges d’Eivissa o d’Alacant, posem per cas”. Ramon Folch, Comprendre la Natura.

Una comunitat vegetal es pot definir com el conjunt de plantes reunides en un mateix indret i amb necessitats semblants. En veure que en llocs semblants trobem, si fa no fa, les mateixes espècies, diem que aquestes espècies formen una comunitat vegetal. Els factors que condicionen una comunitat vegetal són el clima, el sòl i la zona. Hi ha plantes que només viuen en una sola comunitat i d’altres que prosperen en diverses.

La denominació de terra baixa mediterrània és aplicada a una amplíssima àrea que comprén totes les terres litorals i interiors en què imperen les condicions climàtiques de tipus mediterrani i on, en conseqüència, prospera una vegetació bàsicament perennifòlica (de fulles persistents) i esclerofil·la (de fulles petites i dures). Aquestes circumstàncies solen donar-se, d’una manera general, des del nivell de la mar fins als 800-1000 metres d’altitud, bé que a les zones més eixutes (més meridionals) el domini mediterrani ateny els 1200-1300 m.

3.1.- La mar

Praderia de (Posidonia oceanica), una planta fanerògama (amb flors) marina, anomenada popularment "alga"

Praderia de (Posidonia oceanica), una planta fanerògama (amb flors) marina, anomenada popularment “alga”

El món vegetal no acaba en arribar al nivell de la mar, sinó que continua per davall d’aquesta línia on es presenta amb una varietat sorprenent. Al món submarí, la llum, l’onatge i la naturalesa del substrat submarí, determinen els tipus de vegetació que pobla aquests medis.

Sobre els fons rocosos de la mar són freqüents les poblacions d’algues: l’alga bruna Cystoseira stricta, la Laurencia pinnatifida i la Lithophyllum incrustans.

Als fons arenosos i llimosos apareixen comunitats de plantes superiors, sobretot, la Posidonia oceanica. Resulta curiós que les praderies de posidònia siguen anomenades alguers, perquè se la considera popularment com a una alga. Les praderies de Posidonia representen la clímax del nivell infralitoral mediterrani. Cobreixen grans extensions d’un valor ecològic considerable on habiten espècies diverses, retenen els sediments i, amb la seua aportació de matèria orgànica, contribueixen a l’enriquiment del sòl.

Vida marina

Les algues

VEGEU: Les 12 algues més representatives de la Mediterrània

3.2.- El penya-segat marí

Penya-segats marins de Xàbia

Penya-segats marins de Xàbia

Vegetació d'un penya-segat marí

Vegetació d’un penya-segat marí

El tipus de costa rocallosa es presenta quan la terra i el mar es troben d’una manera abrupta. La costa rocosa ens ofereix un paisatge extrem on predominen els penya-segats sotmesos a l’acció erosiva de les ones i dels agents terrestres (pluja i vent). El resultat d’aquesta relació entre l’ambient terrestre i el marí rocós pot configurar paisatges naturals d’una gran bellesa.

Al penya-segat marí viuen vegetals adaptats al vent, les onades, la salinitat de la mar, l’erosió, el pendent de la paret, les roques i l’alçada.

Des del nivell de la mar fins a la part més alta del penya-segat trobem per aquest ordre: els líquens, el fenoll marí, el limònium, el romer o romaní i el llentiscle.

Jardí Botànic de Sóller

3.3.- Les dunes marines

Les dunes marines

Vegetació de dunes marines

La platja es forma quan el pendent de la costa és massa lleu i les onades no poden emportar-se el material que sedimenten. La platja és un paisatge eminentment dinàmic. La seva evolució depèn de l’equilibri entre l’erosió i l’acumulació dels sediments. Principalment, les fluctuacions que s’originen al voltant d’aquest equilibri són regulades per l’acció de les onades. Les ones deixen com a efecte una turbulència que és la que belluga els grans de sorra.

Al litoral arenós, les platges i les poques extensions de dunes que ens queden, són acumulacions d’arena que es formen a causa dels sediments que la mar aboca a la costa i que posteriorment són transportats pel vent.

A les dunes marines viuen vegetals adaptats al vent, les onades, la salinitat de la mar, la sequera i l’arena.

A zona de platja o front dunar trobem el rave marí i el lliri de mar; a les crestes de les dunes, el borró; i a la zona de rereduna, i per aquest ordre, la sempreviva borda, els pins i l’aladern, el jonc marí i la cirialera.

Sistema dunar d’Empúries

Jardí Botànic de Sóller

3.4.- La marjal

Vegetació de marjal

Vegetació de marjal

Un aiguamollmaresmamarendamareny o marjal és un terreny impermeable, planer, humit i pantanós; en un medi d’aigua dolça, somera i poc profunda.  Els aiguamolls són un ecosistema de vital importància, ja que sovint serveixen com a terreny de cria per a una gran varietat de vida animal.

A la marjal viuen vegetals adaptats a la humitat, el fang, l’aigua embassada i poc profunda. Resisteixen èpoques d’eixugons.

Des de l’aigua cap al terreny emergit trobem per aquest ordre (segons necessiten més o menys humitat): la llentilla d’aigua, la llegua d’oca, la boga i el senill, el canyís, el jonc i les herbes.

Les zones humides

Jardí Botànic de Sóller

Espècies vegetals de marjal

Aiguamolls de l’Alt Empordà

3.5.- El prat o herbassar

Vegetació de prat o herbassar

Vegetació de prat o herbassar

Vegetació de prat o herbassar

Vegetació de prat o herbassar

Vegetació de prat o herbassar

Vegetació de prat o herbassar

El prat o herbassar és una comunitat vegetal on predominen les plantes herbàcies (sense tiges llenyoses). Les plantes herbàcies poden ser anuals, biennals o perennes. Les plantes herbàcies anuals moren completament al final de la temporada de creixement o quan han florit i fructificat i aleshores tornen a desenvolupar-se a partir de les llavors. Les plantes herbàcies perennes i les plantes herbàcies bienals tenen tiges que desapareixen al final de l’estació de creixement, però hi ha parts de la planta que sobreviuen sota o prop del sòl de temporada a temporada (per les plantes biennals, fins a la pròxima estació de creixement, quan floriran i moriran). El nou creixement es desenvolupa de teixits vius que romanen sobre o sota la terra que inclou les arrels o diversos tipus de tiges subterrànies com els bulbsestolonsrizomes i tubercles.

Als prats o herbassars viuen vegetals adaptats al tipus de sòl i a l’eixutesa de l’estiu.

Als prats o herbassars trobem herbes com, el llistó, el fenàs, l’albellatge, el trèvol, la corretjola, el gram,  la lleterola, la pastanaga i el lletsó.

Els prats

Herbari Digital de Males Herbes

3.6.- La brolla

Vegetació de la brolla

Vegetació de la brolla

Vegetació de brolla de romaní i bruc d’hivern

Vegetació de brolla

Vegetació de brolla d’estepes i brucs

La brolla és una comunitat vegetal que pot recobrir la major part del sòl però deixa passar molta claror i privat d’arbres. Està constituïda per arbustsmates i herbes amb una alçada aproximada de 0,5 a 1,5 metres. La brolla és típica de la regió mediterrània, i és un tipus de vegetació altament inflamable. S’ha estés molt darrerament, car forma una etapa de successió vegetal un cop s’han destruït els boscos.

A la brolla viuen vegetals adaptats per protegir-se del Sol i no perdre la humitat. Per això tenen les fulles perennes, petites i dures.

A la brolla trobem arbusts baixos com el romer o romaní, el timó o farigola, el bruc d’hivern o cepell, la sàlvia, l’argelaga, la pebrella i l’estepa blanca.

Les brolles

Jardí Botànic de Sóller

3.7.- La màquia

Vegetació de la màquia

Vegetació de la màquia

Vegetació de màquia

La zona de les màquies i dels espinars

La màquia és una comunitat vegetal densa, atapeïda, intransitable  i  formada per arbustos alts amb una alçada aproximada entre 1,5 i 3 m; i de fulles perennes, petites i dures. Creix sobre sòls rocosos i poc profunds, molt sovint calcaris. Les màquies litorals constitueixen les bosquines que caracteritzen el paisatge mediterrani meridional. Aquesta comunitat vegetal s’ha degradat molt a causa dels incendis forestals. Aquest fet fa que la màquia es mantinga, i no esdevinga bosc d’alzines.

A la màquia viuen vegetals adaptats per protegir-se del Sol i no perdre la humitat. Per això tenen les fulles perennes, petites i dures.

A la màquia trobem arbusts alts com el llentiscle, el coscoll o garric, l’ullastre, l’arçot, l’aladern, el ginestó i el margalló.

Les comunitats arbustives: les màquies, el garric i la bardissa

Jardí Botànic de Sóller

3.8.- El bosc

Vegetació de bosc

Vegetació de bosc

El bosc és una comunitat vegetal on dominen els arbres, és a dir, plantes altes proveïdes d’un bon tronc i ramificades a partir d’una certa alçada del terra. Hi predominen també els arbusts (vegetals prou forts, llenyosos, mitjanament alts, però amb troncs prims) i herbes (plantes discretes, menudes, gens o poc llenyoses). És així que un bosc pot tenir dos o més estrats: l’arbori i l’arbustiu o/i l’herbaci.  De vegades, encara, cal afegir un estrat intermedi, les lianes (plantes grimpadores que s’enfilen tronc amunt). En qualsevol cas, allò que és per davall de l’estrat arbori constitueix l’anomenat sotabosc.

Els boscos tenen noms propis que els dóna l’arbre predominant. És així que parlem d’una fageda (el faig), una roureda (el roure), una pineda o pinar (el pi), el carrascar (la carrasca o l’alzina) i el bosc de ribera (a la vora d’un riu).

Fageda

Fageda

Fageda

Fageda

Roureda

Roureda

Roureda

Pineda o pinar de pi blanc

Pineda o pinar de pi blanc

Pineda o pinar

Alzinar

Alzinar

Carrascar o alzinar

Bosc de ribera

Bosc de ribera

Bosc de ribera. Els arbres es troben segons la humitat que necessiten. De la riba a l'interior: el salze, el xop i l'om.

Bosc de ribera. Els arbres es troben segons la humitat que necessiten. De la riba a l’interior: el salze, el xop i l’om.

El bosc esclèrofil mediterrani

Jardí Botànic de Sóller

Descobrim el bosc

Més informació

Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

Natura Digital

Plantes del nostre entorn

Flors silvestres de Catalunya

Flora catalana

Llista de noms de plantes de Catalunya

Herbari digital del Parc Natural del Montgó

VÍDEO: Viure a trenc d’ona

VÍDEO: Barcelona, botànica per als ciutadans

VÍDEO: Collserola, fora del bosc

VÍDEO: Les serres de Bellmunt i Almenara

VÍDEO: Serra de Galliners, l’artèria verda

VÍDEO: Riquesa biològica a les illes Formigues

VÍDEO: Revegetar pedreres

VÍDEO: Un projecte per al riu fluvià

VÍDEO: Itineraris naturalistes per Tarragona

VÍDEO: Les closes de la Fonollera

VÍDEO: El jardí Marimurta de Blanes

VÍDEO: Xerojardineria, vistositat i estalvi d’aigua

VÍDEO: Zones verdes fa 3.000 anys

VÍDEO: La reserva natural de Sebes

VÍDEO: El riu

Resum

El Jardí mostra una representació de la flora de les regions del món amb clima mediterrani. Actualment la vegetació mediterrània està fortament amenaçada per l’acció humana.
Per aquest motiu, el Jardí té dos objectius principals: contribuir a la preservació de les espècies vegetals per al futur i fer-ne divulgació per tal d’augmentar la sensibilitat ciutadana envers el respecte a la natura i el valor de la biodiversitat.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: