Enviat per: Llidó | 19 Mai 2014

Trastorns de la conducta alimentària

Durant els últims anys hem viscut un canvi respecte als patrons de bellesa i de culte al cos. Molta gent cerca el cos perfecte amb dietes, rutines d’entrenament i consells. El problema sorgeix quan aquestes conductes s’allunyen de la vida sana i provoquen obsessions, com la de tenir un cos perfecte a qualsevol preu. Cada dia són més les persones que confonen un cos saludable amb l’obsessió per aconseguir un físic perfecte mitjançant uns patrons irreals que, a vegades, poden posar en perill la salut de les persones. En molts d’aquests casos, la situació és de no retorn i, per tant, qualsevol ajuda és ineficient.

Les Tres Gràcies Peter Paul Rubens, 1639

Les Tres Gràcies
Peter Paul Rubens, 1639

El descontentament amb el propi cos i el voler canviar d’aspecte poden derivar en trastorns alimentaris (només 1 de cada 10 homes pateix un trastorn alimentari) com la bulímia o l’anorèxia.

La bulímia és la sensació de fam intensa, imperiosa i difícilment saciable.

L’anorèxia és el rebuig a ingerir aliments, amb inducció al vòmit, generalment motivada per un desig compulsiu d’estar prim. En el cas dels xics l’anorèxia es coneix com manorèxia, però són casos minoritaris respecte als de les dones. Malgrat això, el nombre d’homes que pateixen aquest trastorns es troba en augment. La principal forma de culte al cos entre els homes és la vigorèxia, és a dir, l’obsessió per estar musculat. De la mateixa manera que la resta de conductes relacionades amb la cerca del cos perfecte, les persones vigorèxiques cada vegada són més joves.

Però últimament s’estan donant altres comportaments també relacionats amb la cerca d’un cos perfecte que, tot i no estar reconeguts com a malalties, poden acabar sent molt nocives.

Per exemple:

La potomania que consisteix en beure grans quantitats d’aigua diàries, que poden arribar als 6 litres.

La diabulímia que és una pràctica duta a terme pels diabètics que aprofiten la seva malaltia per perdre pes, al reduir la dosi d’insulina.

La permarèxia, pensar a totes hores en menjar i en les seues calories.

La tanorèxia, addicció al bronzejat i aconseguir un to de pell fosc.

La pregorèxia, cas d’anorèxia en dones embarassades.

La drunkorèxia, deixar de menjar per compensar les calories que conté l’alcohol que beuen.

La vigorèxia, l’obsessió per estar musculat. Es passen moltes hores fent gimnàstica i consumeixen proteïnes.

L’ortorèxia, obsessió amb la dieta sana. A la llarga pot derivar en la reducció de menjar. Com no mengen el mateix que tots redueixen el cercle d’amics.

Si una persona està contenta amb ella mateixa i té una bona relació amb la família o amb els amics, aquests impactes sobre els cossos perfectes no els afecten igual que a una persona amb carències afectives. El grup de risc i més susceptible de desenvolupar alguna d’aquestes conductes són les dones; sobretot les adolescents introvertides, amb poca autoestima i que poden tenir un disgust emocional per no tenir parella o per problemes amb els amics. Normalment, les persones que duen a terme aquest tipus de conductes tenen algun tipus de patiment emocional relacionat amb el seu entorn que fa que creguen que un canvi en el seu cos suposarà una millora en la seva vida i una solució als seus problemes. Per tant, els seus problemes personals es poden tornar també en uns de físics.

Més informació:

Nous desordres alimentaris, molts noms i poques evidències

Prezi – Trastorns alimentaris: la veritat d’un món perillós

Prezi – Els trastorns de conducta alimentaris


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: