Escalfar amb les mans

Observeu el vídeo.

El vídeo explica el fenomen segons un model científic. En el primer cas relaciona la disminució del volum de la llauna amb l’augment de la pressió de l’aire interior. En el segon cas, relaciona l’augment de temperatura de l’aire de la llauna, en escalfar-lo amb les mans, amb l’augment de la pressió d’aquest. Això, fa que en tots dos casos, l’aire se n’isca.

El model científic s’usa per explicar un fenomen com a resposta a una pregunta que ens hem plantejat prèviament.

Les nostres preguntes

En el primer cas, “Per què si esclafem una llauna buida de Coca-cola s’eleva la bombolla sabonosa de l’obertura?”

En el segon cas, “Per què si posem les nostres mans al voltant d’una llauna buida de Coca-cola s’eleva la bombolla sabonosa de l’obertura?”

Ara, nosaltres ho explicarem segons el model cineticocorpuscular de la matèria:

1r – Els gasos estan formats per partícules en moviment. Els sòlids estan formats per partícules en vibració.

2n – Les partícules dels gasos són microscòpiques. Les partícules dels sòlids, també.

3r – Les partícules dels gasos estan separades entre elles (amb poques forces d’atracció). Les partícules dels sòlids estan separades entre elles (amb moltes forces d’atracció) i ordenades.

Les nostres respostes

En el primer cas, al disminuir el volum – del recipient de Coca-cola – les partícules dels gasos del seu interior disminueixen les distàncies entre elles i això fa que augmenten els xocs entre elles, contra les parets interiors del recipient i contra la pel·lícula sabonosa. Per tant, els xocs de les partícules contra la pel·lícula sabonosa faran que aquesta s’eleve (es forma una bombolla).

En el segon cas, a l’escalfar – amb les nostres mans- la llauna (sòlid), les seues partícules augmentaran de vibració i produiran més xocs contra les partícules de l’aire de l’interior de la llauna. Això fa que augmenten els xocs de les partícules de l’aire de l’interior de la llauna entre elles, contra les parets interiors del recipient i contra la pel·lícula sabonosa. Per tant, els xocs de les partícules contra la pel·lícula sabonosa farar que aquesta s’eleve (es forma una bombolla).

Tant el model científic del vídeo com el nostre són vàlids per explicar el fenomen que se’ns ha plantejat perquè hem dissenyat, anteriorment, experiments que validen tots dos models. És a dir, hem aplicat el mètode científic.

Vegeu: Tema 03. Model cineticocorpuscular de la matèria, de 2n d’ESO