Per què els plàtans dels mercats no tenen llavors?

El bananer

Bananer i el seu fruit

El bananer no és un arbre ni un arbust sinó que és una planta herbàcia de grans dimensions ja que pot arribar a 8 metres d’alçada i les fulles fer 3,5 metres de llarg (depenent de la varietat conreada). El conreu del bananer es basa en la multiplicació vegetativa de la planta. Una vegada trasplantat un rizoma n’ix una tija  la qual produirà un únic raïm o mà de bananes i després morirà i serà substituïda per una altra tija que continuarà el cicle fins l’esgotament de la planta al cap d’uns 25 anys. Atès que els bananers produeixen fruits durant tot l’any, proporcionen una molt valuosa font d’aliments durant el temps en què tots els aliments de la collita anterior han estat consumits i la propera collita no és disponible encara. És per aquesta raó que les bananes són de gran importància per a la seguretat alimentària dels països productors.

Les plantes silvestres de bananer tenen fruits amb llavors dures, però les conreades no en tenen cap i es reproduiran vegetativament per rizomes (tiges subterrànies on es forment gemmes i cada gemma produirà un raïm o mà de bananes). Les varietats més conreades són híbrids (un organisme viu procedent de l’encreuament sexual entre dues espècies diferents), mutacions (canvis permanents en l’ADN que es transmeten a la descendència) i modificacions i millores entre diverses espècies (realitzades pels científics).

Fruites sense llavors

Banana silvestre amb llavors

La banana o plàtan és el fruit en forma de baia oblonga i arquejada del bananer, de polpa farinosa i pell gruixuda, comestibel i mancada de llavors, encara que com s’ha dit més amunt els bananers silvestres sí que en tenen. Agrupa un gran nombre de plantes herbàcies del gènere Musa, tant híbrids obtinguts per horticultura a partir de les espècies silvestres Musa acuminata i Musa balbisiana, com cultivades genèticament a partir d’aquestes espècies.

Per què els plàtans dels bananers conreats no tenen llavors?

Plàtan cultivat sense llavors

L’absència de llavors és una característica important per al comerç d’algunes fruites. Algunes cultivars de plàtans i d’ananàs són exemples característics de fruits sense llavors. Alguns conreus de cítrics (especialment les taronges navel, mandarines satsumes), raïm de taula, aranges o síndries són més valorats per la seva manca de llavors. Dit d’una altra manera, a les persones ens agrada menjar més una fruita sense llavors que amb llavors – per això les bananes arriben als mercats sense llavors) o, peix amb un filet sense espines, o carn amb un filet sense ossos.

I com s’ho fan perquè els bananers produesquen bananes o plàtans sense llavors?

Meló d’Alger o síndria sense llavors

En general, en les plantes amb flors, l’òvul fecundat per un gra de pol·len de la mateixa espècie formarà una llavor; i l’ovari si s’emplena de substàncies alimentàries formarà un fruit carnós. Per tant, en el nostre cas es produirà un plàtan amb llavors.

En un plàtan sense llavors al gra de pol·len i a l’òvul els ha de passar alguna cosa diferent. En el creixement de l’ovari per formar un fruit intervenen les hormones de creixement: auxina o àcid indolacètic, giberelines, citocinines i etilè. L’auxina és induïda pel gra de pol·len i l’òvul  fecundat. Així, la majoria dels fruits impliquen la formació de llavors, però certes plantes poden produir fruits sense que això passe. Aquests fruits es diuen partenocàrpics o “fruits verges” i entre molts altres hi ha els plàtans, les figues, i les taronges. El fenomen es deu al fet que es formen hormones de creixement espontàniament o a conseqüència de la pol·linització que actua com a estímul. D’aquesta manera, s’ha aconseguit produir melons, pinyes i tomàquets sense fecundació prèvia del gra de pol·len amb l’òvul, amb la simple injecció d’auxines a l’ovari.

En unes altres paraules, l’absència de llavors és el resultat de l’aplicació de la partenocàrpia o producció de fruits sense que hi hagi fecundació dels òvuls (l’òvul se segmenta sense fecundar), o bé, l’absència de llavors és el resultat se l’avortament de l’embrió de la llavor per l’acció d’una hormona. Hi ha fruits partenocàrpics que no requereixen de la pol·linització, però la majoria dels cítrics sense llavor requereixen de l’estímul de la pol·linització per tal de produir el fruit.

Com que l’absència de llavors pot ser una característica desitjable s’han seleccionat varietats sense llavors (“seed less”) especialment en cítrics, síndries i raïm (panses de Corint). Algunes varietats modernes partenocàrpiques han estat obtingudes amb mètodes d’enginyeria genètica essent organismes modificats genèticament (OGM).

També hi ha partenogènesi en els cas dels animals?

En la partenogènesi l’òvul se segmenta sense fecundar per l’acció d’una hormona. Hi ha algunes espècies de peixos que es necessita el contacte amb la cèl·lula masculina (espermatozoide) perquè comence la fecundació (gitonogàmia). Tot i això els gens del gàmeta masculí (espermatozoide) no seran heretats pel nou individu. És freqüent entre alguns insectes, com ara les abelles, les vespes i les formigues.

Més informació

Les fruites-Introducció amb definició. Parts de la fruita-Classificació de les fruites-Composició de la fruita